Teoria de la recepción

TEORIA DE LA RECEPCIÓ: L’ESCOLA DE CONSTANZA.

1. Introducció.

Orientació crítica literària desenvolupada per professors i alumnes de la universitat de Constanza (República federal Alemanya), entre els últims anys de la dècada de 1960 i els primers de 1970.

Enfocament: Parar atenció a la lectura i la recepció dels textos literaris en comptes dels mètodes tradicionals que remarquen laproducció o l’ atent escrutini dels textos.

Teòrics més originals: R. Jauss (1921) i W. Isser (1926). Interessats en la reconstrucció de la t. literària restant-li atenció a l’autor i al text, i concentrant-se en la relació entre text i lector.

Jauss:
- aproximació a través de l’interès per la història de la literatura
- Es recolza en l’hermenèutica
- Influenciat per Gadamer
-Interessat en qüestiones generales de naturalesa social i històrica.
- Aborda el macrocosmos de la recepció. Isser:
- Orientació interpretativa del New Criticism y la teoria de la narració
- Es recolza en la fenomenologia
- Influenciat per Ingarden
- Interessat en el text individual i en com els lectors es relacionen amb ell.
(factors socials i històrics queden subordinats)
- Aborda elmicrocosmos de la recepció.

2. La provocació de Jauss a la història de la literatura.

1967, H. R. Jauss. “Què és i perquè s’ estudia la història literària”.

Proposta: Desplaçament d’una preocupació pels autores i els textos, a un interès per la recepció i la lectura. Intent de superar la dicotomia Marxisme – Formalisme.

marxisme: Preocupació correcta per la historicitat de la literatura vs.Acostament a la literatura passat de moda.
+
formalisme: Percepció estètica com a eina teòrica per explorar les obres literaries vs tendència a aïllar l’art del seu context històric.
=
INTEGRACIÓ DE LA HISTÒRIA I LA ESTÈTICA.
Cadena que comença amb la recepció inicial i continua en les generacions següents. Reconsiderar les obres del cànon en com han afectat i son afectades per condicionsactuals.

2.1. l`’horitzó d’expectativa

Precedents: Hans-Georg Gadamer
- Horitzó = mesura objectiva del valor estètic
- Totes les obres es llegeixen en relació a un horitzó d’expectatives. L’ especialista ha d’objectivar l’horitzó per tal d’evaluar el caràcter artístic de l’obra d’art.
- Establir el mèrit artístic estimant la distancia entre obra i horitzó.
-Crítiques:
-Reconstrucció d’un horitzó d’ expectatives mai pot ser objectiu, no tenim punt de vista objectiu per tal d’observar el passat

3. Iser i la indeterminació del text.

Observacions sobre la naturalesa del text:
- Els objectes representats en una obra literària mostren punts d’indeterminació, obrint certs marges per completar la seva realització. Quan es completa per un lector, es converteix enobjecte estètic

El text i la producció de significat

- El significat no està contingut en el text; es genera en el procés de lectura.
- Els nostres encontres amb el món estan ancorats a la realitat; les nostres interacciones amb la literatura són fictícies, estan ancorades al procés de lectura.
- Formes d’actuar dels textos literaris amb els lectors:
1. limitant el número infinit depossibilitats movent al lector cap a una direcció determinada.
2. Al deixar vuits, conviden a la participació activa.

1 + 2 determinen la naturalesa del procés de lectura.

El model interactiu.

Noció més refinada dels modes en que les indeterminacions funcionen en els textos i de les possibilitats obertes als lectors per reaccionar davant d’ells.

- El lector implícit: entitat textual iprocés de producció de significat. Intenta salvar les distancies entre text i lector.
- Està ancorat a l’estructura del text, però també participa de l’activitat de la lectura.
- Model transcendental de “lector fenomenològic”, exclou l’interferència empírica, però inclou predisposicions necessàries per tal que el text aconsegueixi els efectes desitjats.
- Punt de vista itinerant, per tal de...