Teorias i practicas de la educacion

TEMA 1: El sistema escolar. La institució española.
Instrucció, ensenyament, educació, aprenentatge.

Amb la revolució francesa, es va iniciar la instrucció gratuïta promoguda per els il·lustrats. Volien una instrucció publica i gratuïta per a la ciutadania.
Rousseau i Condorcet van ser dos dels il·lustrats més importants que defensaven aquesta idea.
Rousseau deia que s’havia d’observar iconèixer als infants per damunt de tot per poder arribar a ser un bon mestre i saber què i com s’ha d’ensenyar.
Condorcet va fer una defensa de l’educació publica.
Schiller i Goethe (romàntics alemanys) van conjuntar l’emoció i els sentiments. Defensaven que té el mateix pes la raó que els sentiments (per aquest motius se’ls va denominar romàntics). Schiller afirma que l’estètica és l’equilibrientre raó i sentiments.

Jean-Jacques Rousseau
Era considerat més aviat un filòsof polític, però a través de la seva novel·la “Emilio, o De l'educación” promou pensaments filosòfics sobre l'educació, sent aquest una de les seves principals aportacions. En aquest llibre, exalta la bondat de l'home i de la naturalesa alhora que Emilio, o De la educación planteja temes que mes endavantdesenvolupa en " Del Contrato Social".
* Emilio, o De la educación (1762)
Novel·la filosòfica educativa, escrita en 1762, descriu i proposa una perspectiva diferent de l'educació que és aplicada en Emilio. Rousseau, partint de la seva idea que la naturalesa és bona i que el nen ha d'aprendre per si mateix en ella, vol que el nen aprengui a fer les coses, que tingui motius per fer-les per si mateix.
Lanovel·la està dividida en cinc parts. Les tres primeres es dediquen a la infantesa, la quarta es consagra a l’adolescència i l'última abreuja l'educació de Sofia, dona ideal, i de la vida paternal, política i moral d'Emilio.

- Llibre Primer.
Des del ventre de la mare es pot dir que un està viu. Així doncs, mentre el nen va creixent, segons Rousseau, deu per la seva pròpia voluntat anaradquirint coneixement. Ell diu: «Naixem capacitats per aprendre, però no sabent ni coneixent gens», igual que diu que l'educació de l'home comença en néixer, a força d'experiències pròpies i adquisicions generals. Sense adonar-nos, des que naixem som lliures i per la nostra pròpia voluntat coneixem el que és plaure, dolor i rebuig. Creu que l'aprenentatge és molt necessari, especialment en aquesta etapade la vida.
Rousseau també, «Més aviat, un nen està lliure quan pot aconseguir la seva voluntat». Pensa que hem de deixar al nen manifestar la seva voluntat i curiositat pel que li envolta. És a dir, deixar al nen tocar, assaborir, posar en pràctica els seus sentits sensorials per aprendre.

- Llibre Segon
En aquesta part Rousseau diu: «La naturalesa va formar als nens perquè fossin estimatsi assistits». També diu que si els nens escoltessin a la raó, no necessitarien que els eduquessin. Als nens se'ls ha de tractar amb suavitat i paciència; explica que al nen no se li ha d'obligar a demanar perdó, ni imposar un càstig. La norma de fer bé és l'única virtut moral que ha d'imposar-se.

- Llibre Tercer
Segueix sent part de la infantesa, entre els dotze i tretze anys. El cos segueixdesenvolupant-se i la curiositat natural també. Rousseau diu: «el nen no sap alguna cosa perquè l'hi has dit, sinó perquè ho ha comprès ell mateix», suggerint que el nen s'inspiri per la seva voluntat, que només se li donin mètodes per despertar el seu interès i no el seu avorriment. Llavors és quan Rousseau comença a ensenyar-li a conservar, de manera que tingui més dret moral.

- LlibreQuart
En aquesta secció comença l'adolescència. Rousseau afirma que «el nen no pot posar-se en el lloc d'uns altres, però una vegada s'aconsegueix l'adolescència, pugues i fa així: Emilio per fi pot ser introduït en la societat». Ja en l'adolescència, Emilio té un millor enteniment dels sentiments, però també s'exalten les passions. Rousseau diu que «Les nostres passions són els principals...