Teoría del apego

13/2/2012
Núria Roca Pascual (1304492) | 1er Psicologia. Grup 3 |

Psicologia Evolutiva 1 | EL VINCLE AFECTIU: PROCÉS EMOCIONAL DE DÍADE QUE ENS AJUDA A CRÉIXER SANS |

ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ 3
2. CONTEXTUALITZACIÓ DEL VINCLE AFECTIU: vincle afectiu significa dependència? 4
3. LA CONSTRUCCIÓ DE LA TEORIA D’AFERRAMENT 5
4. L’AFERRAMENT 6
5. TIPUS D’AFERRAMENT 7
6. FORMES DECONDUCTA RELACIONADES AMB L’AFERRAMENT: LA SEVA ORGANITZACIÓ 8
6.1 REACCIONS DAVANT LES PERSONES 8
7. EL MODEL REPRESENTACIONAL DE LA RELACIÓ D’AFERRAMENT 10
7.1 Trencament del vincle entre la mare i el fill 10
8. CONCLUSIÓ 13
9. BIBLIOGRAFIA 14

1. INTRODUCCIÓ
Aquest treball titulat "El vincle afectiu: procés emocional de díade que ens ajuda a créixer sans" ens introdueix en el món delsvincles que es van formant quan mostrem sensibilitat i estimació a l'hora d'atendre les demandes dels més petits. Per garantir un desenvolupament evolutiu, ens referim a un desenvolupament biopsicosocial en què cobreix tant les necessitats físiques del nen (higiene, son, alimentació...) com les cognitives i emocionals.

Fent referència el context el qual l'infant hi conviu, cal tenir presentque és un factor que té molt pes en el seu desenvolupament. Pensant amb la teoria de Bromfembrener sobre el marc ecològic, no hem de deixar de recordar que el procés evolutiu s'estableix en diferents àmbits que influeixen de manera diferenciada en el procés. Si ens endinsem en la idea d'aquesta teoria, veurem que l'afectivitat és la primera mostra de relació i que perdura durant tot eldesenvolupament: embaràs, nadó, primer any de vida, primera infància, segona infància, adolescència, joventut, maduresa i vellesa.

La relació d'aferrament actua com a sistema de regulació emocional, el qual té com a finalitat transmetre seguretat. D'aquesta manera, en una relació de díade en què les senyals del nadó són ateses i respostes per la figura d'aferrament, li permetrà regular els seus estats queexperimenti i créixer amb un bon desenvolupament integral. Per això, hem de saber observar totes les conductes dels nens però, la cosa no s'acaba en observar, sinó cal saber interpretar que significa aquell comportament, perquè una mateixa conducta pot tenir diferents significats segons l'estat que manifesti el nadó.

2. CONTEXTUALITZACIÓ DEL VINCLE AFECTIU: vincle afectiu significadependència?
Els essers humans, com a espècie animal que som, hem de comprendre que som una mica més especials de la resta dels animals. Dit amb altres paraules, l’ésser humà té un període de gestació més llarg, concretament de 9 mesos, i a més a més, un altre aspecte a remarcar és la cura de necessitat bàsiques (higiene, alimentació...) que exigim (mínim de dos anys) i la supervisió a fi de garantir lasupervivències de la "cria", en aquests cas dels nadons (Horno, 2004).
Quan trobem en els manuals o en els llibres que el “vincle afectiu és una relació que es construeix entre dues persones (díade)”, significa que nosaltres, els humans, som uns éssers socials, unes persones que necessitem trobar algú que ens garanteixi les atencions mínimes per la nostra supervivència, que ens proporcioni elsrecursos i les guies per poder moure’ns pel món que estem rodejats. Tot i així, moltes vegades quan sortim pel carrer i observem com els pares no agafen el seu nadó en braços per por que s’acostumi malament, què significa? Dependència és sinònim de vincle afectiu o és un antònim? Primer de tot, hem de destacar que el vincle afectiu és l’oposició al vincle afectiu. Un cop haguem comprés aquest pas,entendrem que el vincle afectiu és el que ens dóna la seguretat bàsica que ens fa autònoms. I ens preguntarem, qui és l’encarregat d’engegar aquest procés? Doncs bé, si tal com hem dit abans nosaltres som uns éssers socials, podrem afirmar que “nosaltres i la societat en què vivim aportem el significat a les conductes, i a l’infant aquest significat li arriba a través de les persones amb qui...