textos hume

Textos de Hume:
"Abstract"
EXTRACTE D’UN LLIBRE PUBLICAT RECENTMENT, INTITULAT “TRACTAT DE LA NATURALESA HUMANA”

Aquest llibre sembla haver estat escrit de conformitat amb el mateix pla que altres obres variades que han tingut un gran èxit durant els últims anys a Anglaterra. L’esperit filosòfic, que tan gran impuls ha rebut en tota Europa els últims 80 anys, ha estat tan elevat en aquestregne com en qualsevol altre. Els nostres escriptors semblen, fins i tot, haver iniciat un nou gènere filosòfic, que promet ser més per a l’entreteniment i el profit del gènere humà que qualsevol altre dels que fins ara el món ha conegut. La major part dels filòsofs de l’antiguitat que han tractat sobre la naturalesa humana han mostrat més un sentiment delicat, un just sentit moral o una grandesad’ànim que no pas una profunditat en el raonament i la reflexió. S’han acontentat a representar el sentit comú del gènere humà a la llum més viva i amb els més feliços girs del pensament i de l’expressió, sense seguir regularment una cadena de proposicions o reunir les diverses veritats en una ciència regular. Però val la pena, si més no per una vegada, de sotmetre a prova la ciència de l’home perveure si pot admetre la mateixa precisió de què han estat susceptibles les diverses parts de la filosofia natural. Sembla que ens assisteix tota la raó del món, en imaginar que aquesta ciència pot ser enlairada al seu màxim grau d’exactitud. Si en examinar diversos fenòmens trobem que tots ells es resolen en un principi comú, i podem englobar aquest en un altre principi, arribarem, finalment, fins aaquells principis simples dels quals depèn tota la resta. I per més que mai no puguem assolir els principis últims, és una satisfacció el fet d’avançar tan lluny com ens ho permetin les nostres facultats. Sembla que el propòsit dels nostres filòsofs més immediats, entre els quals de qui us parla, ha estat simplement aquest. Ell es proposa de fer l’anatomia de la naturalesa humana d’una maneraregular, i us promet que no en traurà cap conclusió que l’experiència no l’autoritzi. (1).

Parla desdenyosament de les hipòtesis, i insinua que aquells dels nostres compatriotes que les han desterrades de la filosofia moral han fet al món un servei més notable que Lord Bacon, a qui consideren el pare de la filosofia empirista. Per aquest motiu esmentem Lord Shaftesbury (2), el Dr. Mandeville (3),Mr. Hutchinson (4) i el Dr. Butler (5), els quals –tot i diferir entre si en molts punts- semblen estar tots d’acord a fonamentar totalment en l’experiència llurs disquisicions sobre la naturalesa humana. A més de la satisfacció d’haver conegut allò que ens pertoca més íntimament, es pot afirmar, amb tota seguretat, que gairebé totes les ciències hi són incloses, i en depenen. L’única finalitat dela lògica és la d’explicar els principis i les operacions de la nostra facultat de raonament i la naturalesa de les nostres idees; la moral i la crítica s’ocupen dels nostres gustos i dels nostres sentiments, mentre que la política considera els homes en tant que units en societat i dependents els uns dels altres.

Aquest tractat de la naturalesa humana sembla, per tant, haver estat concebutcom un sistema de les ciències.

Nosaltres hem arribat a bon port, pel que fa referència a la lògica, i hem posat els fonaments de la resta en el tractament de les passions. L’honorable Mr. Leibniz (6) ha observat un defecte en els sistemes comuns de la lògica, que són molt complets quan expliquen les operacions de l’enteniment en la construcció de les demostracions, però massa breus quan tractende la probabilitat i de la resta de les mesures de l’evidència, de les quals depenen totalment la vida i l’acció, i que són les nostres guies, fins i tot en la major part de les especulacions filosòfiques. Incloem en aquesta censura “L’Assaig sobre el coneixement humà” (7), “La recerca de la veritat” (8) i “L’art de pensar” (9)

L’autor del “Tractat sobre la naturalesa humana” sembla haver...