Trabajo psicologia social - educacion social - identidad

PAC 2: LA INDENTITAT I LA INTERACCIO SOCIAL.
EL PROCÉS DE REAGRUPAMENT D’ADOLESCENTS MIGRANTS.

En aquest treball anem a reflexionar sobre els joves i infants nascuts a Catalunya i anomenats per la societat catalana com a “segona generació d’immigrants”. Aquests infants, molt sovint, no han viatjat als països d’origen dels seus pares, i inclús poden desconèixer algunes tradicions, costums,llengua d’aquests països. Són catalans per haver nascut aquí, però la societat “d’acollida” els segueix veient com a estrangers i immigrants i, alhora, els seus pares, a vegades, els segueixen veient com a gambians, marroquins, peruans,... creant, a vegades, un conflicte en la seva identitat, des de les perspectives teòriques de la identitat i la interacció social. Seguint aquestes premises, enaquesta PAC, reflexionarem al voltant dels problemes que es plantegen per a la construcció de la identitat dels joves que viuen a cavall de dues cultures: la representada pels pares i el món del qual procedeixen i la que els ofereix la societat on hi viuen.

1. Quins factors podrien ser els responsables de la fractura o conflicte amb què aquests joves i infants es troben en la construcció de laseva identitat?

Com hem vist als materials del mòdul, la identitat no és quelcom estàtic sinó que es va conformant amb el pas del temps i les situacions viscudes, depenent directament de la societat, la història i els grups que han participat en la seva narració. Així doncs, tenint en compte que la identitat es construeix tant en la pròpia llar i en tots els àmbits socials en què esdesenvolupa la persona, en la meva opinió, els factors responsables de la fractura de la identitat dels joves de segona generació d’immigrants de la societat catalana, resideixen tant en els residents de Catalunya, com en les families de les quals descendeixen, en la història passada d’aquestes i en els propis joves.
En primer lloc, la societat catalana, no veu a les noves generacionsd’immigrants com a catalans i no els considera igual que si foren joves nascuts de pares catalans, sinò que els continua veient com a immigrants. D’altra banda, en moltes ocasions, els pares d’aquests infants consideren que han fet un gran sacrifici deixant el seu país d’orige per donar un futur a la seva família i no volen renunciar als seus costums i creences. El fet que els seus fills renuncien a elles iactuen com es fa en el país d’acollida ho veuen una mena de “traició”, no podent concebir la realitat de que es tracta de joves catalans. En aquests casos, podem veure un clar cas de destrucció de l’altre, sobretot per part de la societat catalana, ja que al haver desigualtats, es dona lloc a molts prejudicis, que després comentarem.
Però, anem a centrar-nos en els propis joves; aquests, perla seva edat, encara no poden raonar com persones completament formades, i per tant, sembla més complicat poder trobar solucions tant ràpidament ni tan fàcilment com ells voldríen.
Aquests joves, en moltes ocassions, es veuran en situacions de no poder fer les mateixes coses que fan la resta de companys de la seva edat, ja siga per qüestions religioses, culturals,... inculcades pels paresimmigrants. Tanmateix, en moltes ocassions, són conscients de que actuen de forma diferent davant de sos pares immigrants, que per exemple, dels seus companys catalans d’escola o institut, potser a casa continuen mantenint un idioma diferent al de l’àmbit del carrer, i a la llarga, seràn qüestions que els afectarà alhora de construir la seva pròpia identitat, malgrat que com vam veure, es tractad’aquesta identitat multiple la identitat de cada persona.

2. Què significa “grup de pertinença” en la construcció de la identitat d’aquests infants?
3. Quins són els factors que podrien originar pràctiques de discriminació i estigmatització social?
Si pensem que la discriminació social ve ocasionada pel fet de comparar els diversos grups de pertenença, podem respondre alhora...