Trabajo

Esperança Tolsà PLa

ENTREVISTA A: VICENTE BENLLOCH ANRBUINA ( Manuel per als amics)
82 anys.
Va naixer a la casa que viu ara, una casa antiga, reformada, pero mantinguent eixa carácter d´una casa de mes de 80 anys.
Diu que on estavem i mes al pati, alli tenien vaques, un burro, a les vaques es deien (Lucera, Maravilla, Morica i Pinta)
Els seu pare era de Chella i tenia 8 germans, era elxicotet de tots i diu que cuan tenia 5 anys el seu pare, s´aguelo ja se´l enduia de pastor amb el ganao, a son pare li dien Manuel Benlloch, d´ahí ve el nom que el coneixien els amics.
Sa mare d´Anna,

Ell no va anar practicament a l´escola, ben xicotet ja li ajudava a son pare, son pare tenia caballs per a llaurar el camps. Sa mare en casa tenia les vaques.

De xicotet ell recorda jugar “ ales birles”, pel que m ha explicat crec que eren “bolos”.
Cuan tenia 8 anys va estallar la guerra, i no podien eixir casi al carrer. Diu que una volta va sentir l´estruent de la bomba que va caure a Xàtiva davant de l estació. I diu que al eixir de casa una veïna que era molt mal parlada li va dir “Ostia puta!!que hace ahí el moñaco, vamos a la era por si bombardean”.

Diu que cuan va vindre laguerra van llevar l´escola, pero que anaven a l´esglesia i un home es donava nocions de llegir i escriure ; diu “ a leer i escribir lo preciso y 4 cuentas” . Va vore un avió que li diu “la pava” i diu que anava mes aspai que ell.
Durant la guerra anava cada dia a Chella a portarli el dinar a la seva avia. Amb “la seua caballeria” i ella li donava 5 pesetes, en l´any 40 va morir i va deixard´herencia als 9 fills ,9 duros a cadascún i un dels seus fills s´en va anar a Buenos Aires (esta última cosa meu ha deixat per escrit perque se li habia oblidat conatarmeu).

A l´escola diu que aniria un any o dos i prou.

La gent treballava al camp, normalment per a ells i per adquirir coses no habien tendes, es cambiaven, arrós per oli, o el que tingueren.

Les dones diu que vestien amb mocadoral cap, falda llarga delantal, i els homens en pantalons apedaçats, faixa , i xaleco i aspardenyes de careta o unes altres que portaven la sola de roda de camió (Las Albarcas).

Per a menajar “rollo i harina grogeta”, cada any sa mare matava” un cerdo d´on treen llonganises, embotit i “tocino”, lomo y alguna vez jamón.

Diu que van pasar 10 anys fatal fins als anys 50, que habien moltsmaltractaments per part d´autoritats, en Anna van prohibir “el baile” i tenien que anar a Chella o Navarrés, “andando claro”

1

Ell i els amics “d´estraperlo” van conseguir un picu, i en la seua casa a l´entrada van posar “cemento”, i alli anaven a ballar, també s´ajuntaven a sopar, cadascú es portava un rollo i la seva mare els convidava a embutit i llonganises, pero la dona s´enfadava perquecasi totes les semanes els tenia alli i no podia convidarlos tan de seguit…..conta que habia tant poc menjar que un dia un amic seu va arribar amb un niuet en dos pardalets acabaets de naixer i aixi com estaven tal cual, els va pegar mos perque no tenia altra cosa per a menjar….al extranyarme jo tant , el seu nebot que estava alli diu que “les gronetes no duraven dos dies cuan eixien”.

S´ajuntaven10 xics (que m ha dit el nom de tots, amb els seus malnoms) i 6 xiques (que com no m habia dit els noms anteriorment , despres meu ha deixat escrit).
Com no hi habien prou parelles, cuan ballaven el que no tenia parella agafa la granera..

La seua dona tenia dos anys menys que ell i li va dir alguna cosa ( que no m ha volgut dir quina ) anant a la “fuente de marzo a comerse la mona”. Vanfestejar 9 anys i festajaven (xarraen ) fora de casa d´ella, fins que va vindre l ´hivern i el sogre el va deixar entrar a casa. El sogre el coneixia perque habia anat a obrar a sa casa i ja s´habia fixat ell que Manuel era bo per a la seua filla i liu posava molt fácil.
La seva dona li deien Josefina Sarrión. Ella tenia 16 anys i ell 18.
Es van casar un dissabte a les 10 del mati, ella anava de...