Treball economia

Economia de l'Audiovisual Xavier Cubeles

Aaron Cabañas 4t Com.AV

Horitzons llunyans:
Les distàncies en l'economia de la producció cinematogràfica entre els Estats Units i Europa Introducció Si passejant per un centre comercial ens aturem davant d'un multisales de cinema i observem la cartellera, quina és la proporció de pel·lícules europees en relació a les nord-americanes? Ja nom'atreveixo ni tan sols a preguntar si n'hi ha alguna produïda (o almenys coproduïda) per l'estat espanyol, perqué és molt possible endur-se un ensurt o una decepció. En efecte, el circuit comercial del cinema està ple de pel·lícules nord-americanes que desfilen fugaçment per deixar pas a... més pel·lícules nord-americanes. La qualitat no és finalment el més important, davant el què un es pugui qüestionar.Molts dels títols que omplen aquests multisales son productes de dubtós interés,“de farciment”, que les distribuïdores col·loquen a les sales de projecció i que formen part d'un “pack” on hi consta una superproducció (qué és la que realment interessa als cinemes), un parell de títols amb cert interés, i alguns més d'aquests de farciment. Davant aquest comerç una mica forçós entre lesdistribuïdores de les Majors i les sales d'exhibició, aquestes no tenen res a fer i estan obligades a acceptar tot el pack si volen comptar amb la superproducció esperadíssima que tothom anirà a veure. En realitat això ha conformat un cercle viciós que com a resultat ha provocat que el públic de les sales de cinema cada vegada estigui menys atret per les produccions nacionals i sigui més afí o, si més no,menys exigent amb els productes extrangers. Tant és així que s'ha creat un públic asidu als multisales que únicament pel fet de distreure's, i sense cap mena de filtre o selecció prèvia, acaba veient el que estigui en cartellera en aquell moment, és a dir, molt probablement una película americana. Això crea una dinàmica de mercat negativa pel sistema propi i molt positiva pels USA, que col·locagairebé tots els seus productes al mercat europeu. Aquesta forta presència del cinema nord-americà es deu sobretot a les dimensions del seu mercat, entés de manera global com a ens financer, però en particular de l'Audiovisual, que és el que ens ocupa. No obstant això, per fer aquesta breu reflexió sobre les distàncies abismals que separen els dos mercats audiovisuals, el dels USA i el de la UE, heagafat com a punt de partida el llibre de Gustavo Buquet Corleto “El poder de Hollywood: Un análisis económico del mercado audiovisual de Europa y Estados Unidos”. En concret el capítol 2 (“Diferencias estructurales en la industria Audiovisual de Estados Unidos y la UE”), on d'una manera esquemàtica es desenvolupen els conceptes que d'una i altra banda, conformen la problemàtica que s'estableix alcomparar els dos mercats. Aquesta problemàtica parteix de principis elementals com el poder adquisitiu i arriba a variables més específiques com son les pautes de consum i els models pressupostaris dels dos sistemes cinematogràfics: la “comercialitat” de Hollywood sustentat en l'empresa privada en una extensió més del capitalisme; i el Cinema d'Autor europeu basat en el canon i la subvenció pública.Diferencies estructurals a la industria AV d'Estats Units i Europa Els mercats artístics, i l'audiovisual concretament, com a integrant d'aquests, no tenen un regulador natural de qualitat artística. És a dir, a priori, hi ha productes per a tots els gustos, i per tant, essent tots ells vàlids i alguns similars entre si, conviuen conjuntament. El que vull plantejar és: no sent l'argument d'unapel·lícula un aspecte a priori determinant pel seu consum, alguna cosa ha de passar necessàriament per qué hi hagi tal abismal distància a la taquilla entre dues pel·lícules. De tota manera, comencem pel principi: Buquet Corleto no menteix amb les dades, EEUU és un país amb uns 274 milions d'habitants dels qui la renda mitjana anual de cada un és de 39.000€; mentre que la Unió Europea dels 15...