TREBALL VALENCIA VICENT





Index:

1. BIOGRAFIA DEL AUTOR
2. CARACTERISTIQUES DE LES SEUES OBRES
3. FRAGMENT DE L ´ OBRA
4. POSTGUERRA
5. OPINIÓ PERSONAL
6. BIBLIOGRAFIA


Biografia:
Josep Vicent Marquès González (València 29 de novembre de 1943 - València, 4 de juny de 2008) sociòleg i escriptor espanyol. Llicenciat en dret. Va ser membre del Moviment Social-Cristià de Catalunya i del Partit Socialista Valencià(PSV) , que posteriorment va abandonar per a fundar el grup Germania Socialista, de tendència comunista antiautoritària. Guanye el Premon d'assaig Joan Fuster en 1973 per una de les seues obres més reconegudes País Perplex, la qual va ser publicada l'any següent. Va ser casat amb la filòsofa Celia Amorós, amb qui va tindre la seua filla Celia Marqués. Candidat al senat en 1979 davall el lema "nifam, ni fum, ni fem".
També va ser un dels animadors dels primers grups ecologistes i antinuclears de València. Ja en els 90 es va traslladar a Madrid a viure amb l'actriu Virginia Mataix amb qui va tindre a Jaume Marqués, allí va destacar com a columnista en El País i com a col·laborador en distints programes de televisió. Tornaria a finals d'esta dècada a València junt amb el seu fill i Virginiade qui se separaria pocs anys després. Durant estos anys s'exercia com a catedràtic i professor del Departament de Sociologia i Antropologia de la Universitat de València. Josep Vicent moriria en 2008 després de recaure d'un ictus que havia patit.


Característiques de les seues obres:
"A diferència dels elements i successos del món de la naturalesa, els objectes i els successos que succeïxenen el món social tenen un significat variable segons els diferents grups humans situats en diferents èpoques històriques. Llavors diem que el "normal" esta definit per un determinat grup social en un context determinat. Al fer les coses per costum creiem fer-les perquè és normal, i així creiem estar fent "lo natural", en eixe orde se'ns apareix com quelcom immutable a pesar que realment existixperquè nosaltres pensem que existix, és a dir, gràcies al nostre pensament. És així com en la nostra vida quotidiana naturalitzem normes: Naturalització del social. Pensem que els successos socials són estàtics, es donen d'una vegada i per sempre, prenem com naturals certs costums, com inqüestionables i immodificables ja que assumim que així ho imposa la naturalesa i que sempre ha sigut així. Elproblema que porta açò és de caràcter moral ja que com les coses són de determinada forma per naturalesa açò ens dóna els paràmetres per a delimitar el que és normal i el que és antinatural o anormal, quan la realitat és que les "conductas sociales" són socials i no tenen res a veure amb la naturalesa. Per a la sociologia açò és un problema, ja que a mesura que naturalitzem no ens plantegem capinterrogant i la sociologia part de problemes i qüestionaments per a analitzar a la societat. Josep Vicent Marqués deia que el programa de la sociologia consistix a desnaturalitzar allò que el pensament de sentit comú va naturalitzar, açò seria un antídot contra el "sociocentrismo" el qual col·loca a la nostra societat com el paràmetre pel qual es mesura a les altres societats segons la proximitat o lallunyania, qualificant negativament al més allunyat dels nostres costums. Dins d'esta ideologia, els individus jutgen a altres grups en relació a la seua pròpia o grup particular, especialment en el que referix al llenguatge, els costums, comportaments, religió i creences. Les dites diferències solen ser les que establixen la identitat cultural. Desnaturalitzar el social implicaria donar una quotade "relativismo cultural", el qual comporta a considerar qualsevol aspecte d'una altra societat o grup en relació amb els estàndards culturals d'eixe grup, en compte de fer-los des d'un punt de vista considerat universal, o en relació a la valoració des d'altres cultures. Segons este corrent de pensament totes les cultures tindrien el mateix valor, i cap seria superior a una altra perquè tots...