Treball Bo Valencia Tema 3




CONCEPTES BÀSICS DE LA MORFOSINTAXI














INDEX



Categoria lèxica

Categoria gramatical

Nom

Adjectiu

Determinant

Article
Demostratiu
Possessiu

Quantificadors

Numerals
Quantitatius
Indefinits

El sintagma:

Tipus
Funcions sintàctiques.





CONCEPTES BÀSICS DE LA MORFOSINTAXI


CATEGORIA GRAMATICAL

La categoria gramatical o part del discurs és la divisió del lèxic d'unallengua segons el seu comportament a la frase.
Les categories gramaticals són: la conjugació, el temps, l'aspecte, el mode, la persona, el gènere, el nombre i el cas.
Les categories es classifiquen segons dos criteris: si són o no variables. Les categories variables (el verb i categories nominals) admeten flexió (procés d'algunes llengües per formar noves paraules a partir d'un lexema al quals'afegeixen morfemes flexius), mentre que les invariables (adverbi, conjunció, preposició i interjecció) no varien de forma.

CATEGORIA LÈXICA

Una categoria lèxica és aquella categoria gramatical on els mots suporten la major part del significat de la frase, en oposició a categories on els seus components aporten únicament matisos flexius. El tipus de paraula que s'inclou dins les categories lèxiquesvaria en funció de la llengua.
En català, també son anomenades classes de mots. Es consideren categories lèxiques els noms, els adjectius, els verbs, els adverbis, les preposicions, les conjuncions I les interjeccions.


ELS NOMS O SUBSTANTIUS
Són Les paraules amb les quals anomenem les persones, els animals i les coses. Poden flexionar-se segons quin siga el seu gènere o nombre.

TIPUS DESUBSTANTIUS:

Noms comuns: Designen les persones, els animals o les coses d’una mateixa classe i de vegades s’utilitzen acompanyats d’un o diversos modificadors (home, comarca, planeta).

Els noms comuns es subdivideixen en:

-Concrets: Designen una persona, animal o cosa real (regla, cartera).
-Abstractes: Designen realitats que no es poden ni veure ni tocar, com els sentiments o les sensacions (alegria,tristesa).

-Comptables: Designen allò que pot ésser comptat (ordinador). Es poden modificar per un numeral cardinal (dos ordinadors).
-No comptables: Designen allò que no pot esser comptat. No poden ser modificats per un numeral cardinal (aigua) però si per un quantitatiu (molta aigua).

-Individuals: Designen un sol element (jugador, persona).
-Col·lectius: Designen un conjunt d’elements(equip, exèrcit).

Noms propis: Designen una persona, un animal o una cosa per a distingir-los dels altres. Poques vegades utilitzen algun modificador (Antonio, La Terra).

Funció sintàctica dels substantius: de subjecte, CD, CI, atribut, C. de règim, C. predicatiu i circumstancial. També funcionen com a complement d’un substantiu, adjectiu o adverbi introduït per una preposició.

EL GÈNERE DELSSUBSTANTIUS:

Relacionat amb la morfologia:
-Es distingeix entre gènere masculí i gènere femení segons si el substantiu es pot posar en un article masculí (el, els, un, uns)(el ordinador) o femení (la, les, una, unes)(la cadira).
-Les terminacions que ajuden a saber el gènere dels substantius són les següents:
-Gènere masculí: La major part dels substantius acabats en: consonant (fred), vocal tònica(camió), -e (mestre, arbre), -o, -s, -is o –us (llapis, tipus).
-Gènere femení: La major part dels substantius acabats en: -a àtona (fossa, cosa), -edat, -etat, -itat, -etud o –itud (felicitat, quietud), el sufix –ció (contradicció, revolució).

Relacionat amb la sintaxi: la concordança:

-Hi ha concordança entre els determinants, adjectius i quantificadors que concorden en gènere i nombre amb elsubstantiu que modifiquen (masculí – el senyor alt, femení – la senyora alta).

Relacionat amb la semàntica:

-Substantius referits a persones: Gènere: correlació directa amb el sexe que correspon al substantiu referenciat.
Quan es parla per exemple de el actor o el mestre el gènere gramatical masculí designa una persona de sexe masculí i quan es parla de l’actriu o la mestra el gènere gramatical...