TREBALLANT COM A EDUCADORA O EDUCADOR SOCIAL

Índex
Introducció 3
Desenvolupament del treball 4
Conclusions 8
Bibliografia 9



Introducció

En el següent treball es presenta una valoració, complementada amb conclusions finals, sobre el llibre “Treballant com a educadora o educador social”, de Carles Sedó. En aquest llibre es poden apreciar consells útils sobre com avançar en el camp de l’educació social, ja que “parla de professionals quetreballen a partir del quotidià1”.
El treball constarà de la introducció, que és la part actual, el desenvolupament del treball, on es trobarà bona part de l’escrit, les conclusions, on hi apareixerà l’altre pilar fonamental del treball. Per últim, veurem la bibliografia, en cas de que s’escaigui buscar informació extra per Internet.

Desenvolupament del treball

Només obrir el llibre veieml’estructura que l’escriptor ha volgut seguir com a pauta, on es fan servir molt títols i subtítols per diferenciar bé cada concepte, ja que al cap i a la fi parla sempre de l’educació social i tot el que hi ha al voltant.
Al primer capítol del llibre, es veu que la figura de l’educador social és una figura molt propera per als usuaris, ja que treballen al mateix nivell, per tant la distància éspràcticament inconcebible. Encara així, l’ES2 ha de deixar clar als usuaris que existeixen diferències entre ambdós parts, i, per tant, mai serà un treball d’igual a igual. De totes maneres, el vincle que es crea és un vincle afectiu fort, sent aquest la millor eina professional que disposem.
Moltes vegades hi pot haver un sentiment de rebuig per part dels usuaris envers l’ES, ja que està implícit al seutreball crear situacions diferents a les que aquests estan acostumats, i això els farà encarar-se i sentir-se en contra d’aquesta corrent educativa; se’ls treu de la seva rutina diària per millorar la condició de vida que porten, però és una tasca ben difícil, ja que treballem amb persones i no amb objectes, més fàcils de manejar.
El treball de l’ES es centra en present de la persona usuària, lligatamb el treball en l’espai que comparteix amb la persona destinatària.
Aquesta compartició d’espais no és més que per estar dins de la realitat habitual dels usuaris, o almenys intentar-ho. Les persones destinatàries de l’ajut que els hi pot oferir l’ES solen tenir una manera de comunicar-se que funciona més amb el llenguatge corporal que no pas amb el verbal.
L’ES es por diferenciar d’altres ensque fan servir també abordatges per a la l’educació social per la seva transparència i el seu apropament a l’usuari i el nucli conflictiu que aquest té. En canvi, psicòlegs, personal del cos de seguretat o treballadors socials ho fan d’una manera més freda, més relativa a la realitat que viu el destinatari, i per tant la seva figura es veu des d’un punt més apartat, sense mostrar la confiançanecessària.
A la majoria de casos, després de rebre l’ajut per part de l’ES l’usuari és capaç d’accedir a una teràpia oferta per una altra persona que treballi l’educació social com ara assistir a una psicoteràpia, per exemple.siança necessu des d'er tant la seva intentar-ho.
i aixla dist
Al segon capítol es parla del que els usuaris iles usuàries guanyen i perden amb les conductes que decideixen prendre com a referent. Moltes vegades aquesta conducta s’esdevé perquè “alguna cosa guanyen, o almenys perden menys així que amb l’alternativa que es plantegen”. En tot cas, s’ha de saber diferenciar aquesta conducta presa del que els mateixos usuaris diuen als ES, ja que moltes vegades aquestes paraules són dites només per enganyaren certa manera al professional perquè saben que és just el que volen sentir, però no és realment el pensament que tenen per canviar.
Amb el tercer capítol veiem una altra realitat en el camp de l’educació social; la població destinatària d’aquest recurs necessita a professionals que controlin les situacions d’abordament gairebé a la perfecció, i no persones que donin la seva opinió o els seus...