Un any de la llei del tabac

Un any d’una Llei plena de sentit comú.
Fa just un any que es va aprovar la Llei 42/2010 per la que es modifica la Llei 28/2005 de mesures sanitàries davant el tabaquisme i reguladora de la venda,subministrament, consum i la publicitat dels productes del tabac. És a dir, la famosa Llei que prohibia fumar en tots els espais públics. Molts recordaran l’inicial malestar que el seu anunci vaprovocar en alguns col·lectius. Per una part els mateixos fumadors i fumadores que creien veure reduïts els seus drets. Per altra part la patronal hostalera que intuïa enormes pèrdues i possiblement elfinal del seu negoci.
Ha passat ja un any, hem tingut ja prou temps per observar, analitzar i avaluar. Tothom sap que el tabac, malgrat ser un producte legal i que genera enormes beneficis per qui elfabrica, és considerat com a substància que genera elevada dependència i produeix, pel seu consum, importants malalties. Segons l’Associació Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR) cada diamoren a Espanya 145 persones per aquesta causa. Aquesta mortalitat no la produeixen ni els accidents de carretera ni cap altra causa. Per altra part, i segons el Comitè Nacional de Prevenció delTabaquisme (CNPT) el consum de tabac genera un sobrecost sanitari de 433 euros per ciutadà. Aquesta mateixa associació afirma que dels quasi 100.000 milions d’euros de pressupost sanitari anual, sobre el15% està relacionat amb el diagnòstic i el tractament de les malalties pròpies del consum de tabac. Els fumadors gasten més en medicaments que els no fumadors (mitjana de 3.41 vs 2.57. )Lesestimacions que es fan a Espanya son semblants a les del conjunt de la Unió Europea. L’Oficina Estadística (Euroestat) Comunitària calcula que la despesa sanitària i social del tabac suposa el 1,7% del PIB.Recollim aquí les paraules del Dr Rodrigo Córdoba (2011) quan diu que no és vàlid l’argument que l’Estat te en els impostos especials del tabac una excel·lent aportació econòmica, ja que per aquesta...