Viaducto Gisclard, Discusión Estructural (En Català)
Páginas: 3 (675 palabras)
Publicado: 10 de enero de 2013
Le Viaduc Gisclard
ou “de la Cassagne”
El viaducte de Gisclard rep aquest nom en honor al seu enginyer, el comandant del exèrcit francès Albert Gisclard. Va ser erigit entre els anys 1905 i 1908.Des d’aleshores i fins avui forma part del traçat del tren Groc de la Cerdanya Francesa, també conegut com “Le Canari”. Es troba en el terme municipal de Mont-Lluis.
El pont conté 873 tones d’acer,i com a anècdota cal esmentar que la inauguració del pont, el 29 de setembre de 1909, que contava amb la visita del primer ministre francès Alexandre Millerand, va acabar en desgràcia al descarrilarel comboi inaugural just després de creuar el pont. L’accident va causar sis morts, un d’ells el mateix Gisclard.
Això posa de manifest com de dificultós era el traçat del viaducte, que havia desalvar el riu Têt, amb un desnivell entre estreps de 15 metres.
Imatge 1 - El Viaducte Gisclard
Es tracta d’un pont penjat. El viaducte té una longitud total de 234 metres, sustentat únicament de dospilars. En el punt més alt el pont dista 76 metres en vertical sobre el terra. El traçat de la línia del ferrocarril obligava a que el pont tingués una pendent sostinguda del 6%.
Pilars
Els pilarsson de pedra i morter i de secció heterogènia. La superfície de 70 m2 al punt d’arranc. La forma trapezoïdal li dona estabilitat geomètrica, a mes de superar el seu propi pes, i evitar fissures,donada la fragilitat de l’obra. Treballen a compressió centrada.
Molt probablement, la construcció del viaducte va requerir de dos pilars provisionals d’obra per sostenir el tauler del pont mentre estensava l’entramat de cables.
La part metàl·lica dels pilars està dissenyada de manera que la rigidesa en el pla transversal es altíssima, com s’aprecia en la imatge 2.
Imatge 2 – Els pilars són unabiga fortament armada en el pla transversal
Ancoratges
La importància dels ancoratges a terra es transcendental. Un ancoratge defectuós faria que els pilars es desequilibressin en direcció...
ou “de la Cassagne”
El viaducte de Gisclard rep aquest nom en honor al seu enginyer, el comandant del exèrcit francès Albert Gisclard. Va ser erigit entre els anys 1905 i 1908.Des d’aleshores i fins avui forma part del traçat del tren Groc de la Cerdanya Francesa, també conegut com “Le Canari”. Es troba en el terme municipal de Mont-Lluis.
El pont conté 873 tones d’acer,i com a anècdota cal esmentar que la inauguració del pont, el 29 de setembre de 1909, que contava amb la visita del primer ministre francès Alexandre Millerand, va acabar en desgràcia al descarrilarel comboi inaugural just després de creuar el pont. L’accident va causar sis morts, un d’ells el mateix Gisclard.
Això posa de manifest com de dificultós era el traçat del viaducte, que havia desalvar el riu Têt, amb un desnivell entre estreps de 15 metres.
Imatge 1 - El Viaducte Gisclard
Es tracta d’un pont penjat. El viaducte té una longitud total de 234 metres, sustentat únicament de dospilars. En el punt més alt el pont dista 76 metres en vertical sobre el terra. El traçat de la línia del ferrocarril obligava a que el pont tingués una pendent sostinguda del 6%.
Pilars
Els pilarsson de pedra i morter i de secció heterogènia. La superfície de 70 m2 al punt d’arranc. La forma trapezoïdal li dona estabilitat geomètrica, a mes de superar el seu propi pes, i evitar fissures,donada la fragilitat de l’obra. Treballen a compressió centrada.
Molt probablement, la construcció del viaducte va requerir de dos pilars provisionals d’obra per sostenir el tauler del pont mentre estensava l’entramat de cables.
La part metàl·lica dels pilars està dissenyada de manera que la rigidesa en el pla transversal es altíssima, com s’aprecia en la imatge 2.
Imatge 2 – Els pilars són unabiga fortament armada en el pla transversal
Ancoratges
La importància dels ancoratges a terra es transcendental. Un ancoratge defectuós faria que els pilars es desequilibressin en direcció...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.