L'empirisme i les ciències morals. locke i hume.

[pic]L'empirisme i LES CIÈNCIES MORALS. LOCKE I HUME
La filosofia política anglesa del segle XVII està dominada per dues obres cabdals: el Leviathan,deHobbes, i els dos tractats sobre el govern civil, de Locke. Ambdues obres, encara que diferents en el seu contingut, procedeixen d'un mateix individualisme, d'un mateix utilitarisme i d'una mateixa preocupació per laseguretat i la pau. Però mentre la primera es va escriure en plena guerra civil, la segona es va publicar quan semblava el que d'ara endavant seria la plàcida història del modern parlamentarisme anglès. Per la mateixa època, va aparèixer l'obra de Richard Hooke lleis del govern eclesiàstic on es proposa la distinció entre la "llei natural" i la llei humana positiva.
La llei natural obliga a l'homecom a tal, i no depèn d'un o altre Estat. La llei positiva sorgeix quan els homes, per posar remei a la falta d'autosuficiència, s'uneixen en societat i formen un govern, sense el qual la societat és impossible. Però encara que govern i llei siguin necessaris a la societat, la natura no ha determinat la classe de govern, ni aquesta o aquella llei particular. Aquests són assumptes de la comunitat,i tot el que cal exigir de la llei (positiva) és que no s'oposi a la llei natural i que sigui formulada per al bé comú, amb l'acord dels components de la comunitat en la qual va a tenir vigència.
Hobbes donarà un pas més i insistirà en la necessària subordinació de l'Església al poder civil: el sacerdot, independentment de la seva jerarquia, és un ciutadà com els altres. Hobbes, de fet, donarà lasupremacia total a l'Estat, l'Estat de Hobbes és un estat autoritari.
Milton, per contra, exposa la tesi que el poder resideix sempre en el poble, que ho delega en un sobirà, al qual, si no ho fa servir degudament, pot deposar i fins i tot executar, reassumint el poder abans delegat.

1. John Locke

Locke concedeix des del primer moment la major importància als "principis pràctics". Enabordar el tema general d'aquests, afirma:
Si els principis especulatius que tractem en el capítol anterior no gaudeixen de fet d'assentiment universal [...], està molt més clar que els principis pràctics queden lluny de ser universalment acollits i em temo que serà difícil presentar una regla moral que pretengui tenir un assentiment immediat i general ( Assaig sobre l'enteniment humà , I, 2, 1)La crítica de la presumpta validesa universal dels principis morals comença, conseqüentment amb la seva filosofia empirista, amb la invocació al testimoni de l'experiència
per saber si hi ha uns principis morals en els que concordin tots els homes m'atinc pel que sembla de qualsevol mitjanament coneixedor de la història [...]. On hi ha una veritat pràctica universalment admesa sens dubteni objecció, com hauria de ser-ho si fos innata? (Ibid.)
La justícia i el compliment dels contractes són una mica en el que sembla haver acord fins i tot entre bandits. Però si els malfactors s'atenen a aquestes normes no és per haver-les rebut com lleis innates, sinó que les observen
com a regles de la seva pròpia conveniència "dins" de les seves comunitats; ja que és inconcebible queadmeti la justícia com a principi pràctic qui obra directament amb el seu company de malifetes i, alhora, despulla o mata el primer home honrat que troba. La justícia i la fidelitat són vincles comuns de la societat i per això fins als malfactors [han d'acceptar], perquè en cas contrari no podrien mantenir-se units. Però, gosarà algú dir que els que viuen del frau i la rapinya tenen principis innatsde fidelitat i justícia? (Ibid., 2)
Veiem ja aquí una crítica a l'innatisme-també en moral-i un preludi de l'utilitarisme. Els principis pràctics són per a fins operatius i han de produir conformitat amb les accions. És cert que hi ha alguna cosa innata o lloc en l'home per la natura i que, en conseqüència, opera constantment i influeix en totes les accions de totes les persones i en totes les...