L epopeia de Gilgamesh

L'epopeia de Gilgamesh1
La primera epopeia que ens ha arribat per escrit és el poema de
Gilgamesh. Es tracta del text escrit més antic que es coneix, i ens regala
una profunda i sàvia, antiga iactual, reflexió sobre què som i com hem de
viure els humans. Escrita en acadi, llengua llunyanament emparentada
amb l'àrab i l'hebreu, en aquest impressionant sistema gràfic que eren els
signescuneïformes, impresos en tauletes d'argila, ocupava en total onze
d'elles amb uns tres-cents versos cadascuna, a les quals es va sumar una
12 com apèndix supererogatori.
Ens presenta a Gilgamesh, el rei de laciutat sumèria d’Uruc, a Mesopotàmia, cap al 2600 aC.
Gilgamesh no és el protagonista per les seves gestes polítiques o militars, per les seves
batalles o les seves victòries, ni tan sols com una menad'heroi nacional, sinó simplement com
a home, com el representant i el model més fidedigne de cada membre del gènere humà, i
seva funció essencial, que és el tema de tota l'obra, no és la conquesta niel manteniment del
poder o de la glòria, ni la prosperitat del seu poble, ni tan sols el foment de la seva cultura,
sinó la recerca desesperada d'una solució al problema més terrible que a tots ensangoixa, el
de la mort. La Epopeia de Gilgamesh és, abans que res, el drama de la condició humana,
personificada en el vell rei d'Uruk amb les seves aventures, els seus somnis, les seves
esperances, elsseus esforços, les seves penes i, al final, el seu fracàs resignat.
Al principi apareix com el majestuós rei d'Uruk, adulat i pròsper, espècie de superhome a qui
la seva força singular se li ha pujatal cap i que no pot evitar creure superior i tiranitzar a
aquells que l'envolten, fins al punt que els déus, alertats per les queixes dels homes, es
decideixen a intervenir i consulten al més actiu iintel·ligent d'ells, Enki, que, recorrent a un
subterfugi psicològic, dóna a Gilgamesh una mena de sòsia, un rival de la seva mateixa talla i
poder, Enkidu, per privar-lo de la convicció de la...