Apologia de Sòcrates

Lectura de l’ Apologia de Sòcrates

PLATÓ: L’Apologia de Sócrates
INTRODUCCIÓ A LA LECTURA
»Hace cerca de veinticuatro siglos, en una ciudad llamada Atenas, apareció un hombre, inquieto e
inquietante, que se empeñó en hacer soñar a unos, y en quitar el sueño a la inmensa mayoría.
Molestó a paisanos y forasteros, y a los más ancianos del lugar, pero encandiló a los más jóvenes que
veían enél, no sólo el desenmascarador de beatos y leguleyos, sino abrirse las puertas de un nuevo horizonte.
Su nombre era Sócrates, pero resultaba demasiado aristocrático, por lo que él mismo decidió cambiárselo
por el que convertiría en el más popular de los apodos: El tábano de Atenas.
Tan agudos fueron sus aguijones, que un día, un grupo de 500 ciudadanos, serios, responsables,
guardadores de laley y de la tradición, en un oscuro y apasionado juicio, reunidos al aire libre -traicionando la
transparencia del cielo azul y haciendo llorar la inmensidad de su mar... -, decidieron que debía morir. Pero, un
enigma recorre la Historia, ¿Sócrates, murió realmente?
Su presencia sigue viva."
(Tomado de la edición de la Apología de Sócrates preparada por Llatzer Bria, Ed. Alhambra Longman)
1.L’ OBRA
L'Apologia de Sòcrates va ser escrita per Plató l'any 393 a.C. Plató va assistir al judici públic en què
Sócrates, el seu mestre, va ser condemnat a beure la cicuta, i va decidir, uns anys després, escriure el discurs que
el mateix Sòcrates va pronunciar en defensa seva. Això és el que significa la paraula "apologia": discurs en
defensa.
L'empremta que Sòcrates va deixar sobre grannombre de joves de l'època va ser molt profunda.
Però gràcies a Plató (un dels més grans filòsofs de tots els temps, que va fer del seu mestre el protagonista de
totes les seves obres escrites o diàlegs, ha quedat marcada inesborrablement en la història de la humanitat.
1.1. L'esquema general de l'obra podria ser el següent:
A) Exordi: Sòcrates rebutja tota comparació amb les formes oratòries delssofistes i fa una relació dels
seus acusadors antics i moderns, amb el contingut de les seves acusacions.
B) Refutació de les tres acusacions:
a) Acusació d’ asebeia (ateisme): usant l'argument de les contradiccions lògiques, com a eix de la
seva argumentació, fa confessar als seus acusadors la falsedat de les seves paraules. Confessió de fe
socràtica en divinitats.
b) Acusació de corrupcióde joventut: desmenteix no tenir deixebles ni
ser
mestre;
predica
l'ascetisme; cap dels seus seguidors, ni els pares d'aquests, li han recriminat els seus ensenyaments.
c) Acusació d'introduir noves divinitats: valoració del seu "daimon" personal.
C) Primera votació, on és declarat culpable per escàs marge de vots.
D) La "antitímesis" o petició de penes per part del culpable: per noconsiderar-se culpable, sinó més ben
benefactor del seu polis, de la qual es proclama consciència crítica, el tàvec, no demana penes, sinó una
recompensa: ser mantingut per l'Estat. Després, accepta demanar noves, però insuficients penes.
I) Epíleg platònic: la llei no permetia passar d'aquí. Però Plató afegeix una tercera part dramàtica, creació
literària i petit avançament del que serà el Critó(diàleg platònic). Comiat dels seus amics, herència als seus
acusadors i reflexió personal sobre la mort.
2. EL PROTAGONISTA: SÓCRATES.
Sòcrates i els sofistes
Molts dels contemporanis de Sòcrates li prenien per sofista, i aquesta era potser la raó més profunda que
va portar a tants a acusar-lo. Però, qui eren els sofistes?
Els sofistes van ser un grup de filòsofs que es van dedicar en granmanera a ensenyar als joves d'Atenes.
Però la seva fama no era massa bona entre tots els ciutadans. Les causes?
Fonamentalment, que professaven el relativisme, és a dir, no admetien veritats absolutes referent als
assumptes ètics, polítics i religiosos, i cobraven pel seu ensenyament, cosa que no era ben vist pels grecs
d'aquell temps. Eren mestres en l'art de l'oratòria, i es jactaven de...