Comentari De Pel·Lícula, "Libertarias"

COMENTARI DE PEL·LÍCULA: LIBERTARIAS


“Yo soy libre solamente en la medida en que reconozco la humanidad y respeto la libertad de todos los hombres que me rodean.” (Mijail Bakunin)


La pel·lícula a analitzar s’anomena Libertarias, un film espanyol rodat a paratges italians, espanyols i belgues per Vicente Aranda l’any 1996. Essent la seva principal temàtica històrica I bèl·lica, ditapel·lícula intenta transmetre als espectadors el drama viscut a l’època de la Guerra civil espanyola durant un període determinat dins aquesta, sense especificar-se en cap moment, per una colla de dones anarquistes lluitadores que cercaven la seva llibertat merescuda i que tothom s’obstinava en treure’ls-hi. En els més de 120 minuts que dura el film, s’hi viu les aventures i desventures, amb lesseves tragèdies, d’aquestes dones mentre tracten de fer-se un camí en un món masclista i autoritari, fins i tot als fronts més liberals.
Vicente Aranda, el director, va néixer a Barcelona el 1926. Mai es va graduar ni va estudiar, però va ser conegut per la fundació realitzada per ell d’una escola de cinema i per la seva exploració en els problemes socials d’Espanya. A la majoria de les sevespel·lícules enfoca la passió de l’amor, freqüentment també incloent-hi violència i exemples de crueltat, alhora que examina la sexualitat dels seus personatges francament, sense cap tipus d’embuts ni prejudicis. La seva família donava suport als republicans a la Guerra Civil espanyola, essent aquests declarats vençuts. Això és l’origen i inspiració, veient-s’hi també reflectit, de la pel·lícula acomentar, Libertarias. D’aquesta manera, encara que la ideologia anarquista i la republicana disten bastant tot i mantenir l’esperit liberal que les caracteritza en contraposició al fascisme, s’observa a Libertarias justament això, una defensa de l’individualisme i la llibertat del proletariat enfrontat a l’autoritarisme, originat per les experiències personals del propi director.
Bàsicament, el temaprincipal de l’obra és l’exposició d’accions per part dels republicans i anarquistes durant la Guerra Civil (aparentment, sense decantar-se per cap, però centrant-se més en l’anarquisme) i el seu enfrontament amb els fascistes, a més de la defensa dels drets de la dona i la igualtat en les seves condicions als homes, citant del guió mateix: “Porque las mujeres y hombres somos equivalentes. Noiguales, sino equivalentes. Y tenemos el mismo derecho a luchar en el frente”. Aproximadament.
Per destacar-ne un fil argumental central, podríem dir el desenvolupament del que seria el personatge principal, Maria. Ella és una monja que es veu obligada a fugir del seu convent al principi de l’obra pels revolucionaris. Fugint d’ells, es refugia a una casa de prostitutes, on eventualment hi arribenunes dones anarquistes, acabant convencent-les d’anar amb elles i lluitar per la seva llibertat, la que mai han tingut. D’aquí endavant, l’ideologia de Maria comença a canviar: s’adona que l’Església no és tan pura i benevolent com creia ni els capellans, però tampoc ho són els altres. Per això, acaba decantant-se pel que li sembla més natural: ser monja, ser dona i, qui sap, potser algun dia serteixidora.
Per tant, seguint aquest fil, s’hi poden anar descrivint varis fets. Per exemple, simplement veient com es veu obligada a fugir del convent, ja obtens dos punts de vista diferents: el conservadorisme eclesiàstic i l’anticristianisme, encara que més que contra la religió, aquests darrers es volien rebel·lar contra l’Església en si, la institució, els seus components, no en la sevacreença (hi havia republicans religiosos també, però no formaven part del clero). Així i tot, escenes grotesques i cruels són mostrades, veient-ne en elles també la brutalitat amb la que es comportaven els revolucionaris republicans (matar un capellà a sang freda en seria un bon exemple). Així, el director aconsegueix exposar i contrastar dos punts de vista semblants però diferents alhora, mai...