Dossier Recuperació Filosofia

Dossier recuperació Filosofia
Tema 1
Que és el saber?
Es podria resumir dient que el saber és una aprehensió de la realitat per mitjà la realitat queda fixada en un subjecte, expressada, transmesa a altres subjectes, sistematitzada i incorporada a una tradició.
Fonts del saber
La sensibilitat i la raó són les dues fonts del saber de l’ésser humà. La sensibilitat és el mitjà que tenim per aobtenir l’experiència bàsica de les coses. Experiència i raó són dos conceptes que es troben mesclats. Hi ha diversos tipus d’experiència, de la vida quotidiana, l’experiència filosòfica etc.
La raó també produeix diferents formes de saber, lligades generalment a algun tipus d’experiència.
Formes del saber
El saber es pot classificar de diferents maneres segons la nostre forma d’entendre larealitat:
Saber comú o ordinari  es funda en l’experiència de la vida quotidiana. Aquest saber no té intensió de ser sistemàtic i acostuma a estar mesclat amb tot tipus de prejudicis.
Saber científic  al contrari que el saber comú el científic si que busca explicar el perquè de les coses. L’experiència entesa com a experimentació i l’aplicació de les matemàtiques van permetre diferencia el sabercientífic al saber filosòfic.
Saber tècnic  consisteix en saber com fer certes activitats. Es considera que el saber tècnic és indispensable per a al saber científic.
Saber filosòfic  hi hauria moltes respostes valides a la pregunta de que és el saber científic, es poden obtindra diferents respostes mitjançant els diferents sistemes filosòfics, ja que cada un es planteja la pregunta d’una maneradiferents i a la hora de contestar-la l’enfoca d’una altre manera.
Saber artístic  la gran diferencia entre aquest saber i els altres és que aquest està més vinculat a la narració que a l’explicació.
Saber religiós  es tracta del saber sobre allò sagrat o allò diví.




El saber científic
En el món grec es coneixia ciència com a episteme (tipus de coneixement superior, el més elaborat), en canviPlató el considerava com a dóxa que era el coneixement del món sensible.
Es considerava que tant la ciència com la filosofia eren tipus de coneixement amb pretensions d’universalitat, necessitat, immutabilitat i eternitat. El concepte de ciència era molt diferents a l’actual.
La noció moderna de ciència s’elabora en el Renaixament, quan es produeix la revolució científica. Es aleshores quan ciència ifilosofia es diferencien, això succeeix degut a que diferents ciències s’organitzen i creen els seus “principis”.
Els dos elements que van separar el saber científic del filosòfic van ser l’experiència entesa com a experimentació i l’aplicació de les matemàtiques als estudis de la realitat. Un experiment són unes activitats planificades mitjançant teories matemàtiques que intenten descobrir comes comporten les coses, l’objectiu del saber científic no és saber que són les coses sino saber com es comporten aquestes.
És ciència la filosofia?
Podem dir que la filosofia és ciència si l’entenem com un saber rigorós, capaç d’oferir-nos l’estructura fonamental de la realitat.
Però si entenem que la ciència ha de poder verificar-se amb un experiment, cosa que la filosofia és incapaç, lafilosofia deixa de ser ciència.
Tipus de ciència



Els mètodes del saber científic
Mètodes de les ciències formals
Les ciències formals no es refereixen a fets de l’experiència, sinó la forma dels raonaments. Es regeixen per la seva pròpia coherència interna alhora tenen gran aplicació.
Hi ha dos tipus de demostració en les ciències: la deducció (és el procés de raonament que permet derivar d’unao diverses premisses i que dona lloc a la conseqüència lògica, la conclusió) i la inducció que pot ser completa i incompleta, en la completa es parteixen de tots els coneixements individuals i cadascun dels casos que tenen lloc en un àmbit, mentre que a la incompleta es recolza en comprovacions individuals, que no incloent la totalitat dels casos possibles, per tant la conclusió serà provable...