Filosofia de Plató

FILOSOFIA DE PLATÓ
La teoria de les idees ocupa el lloc central en la seva filosofia.
La teoria de les Idees defensa l’existència de dos nivells de realitat (dualisme):
· Món sensible: es tracta de la realitat material, física o visible; una realitat imperfecta sotmesa al canvi.
· Món intel·ligible o de les idees: es tracta de les idees accessibles només a la raó.
El món sensibleimita el món de les Idees, que es l’essència de la realitat.
Per a Plató la paraula “Idea” significa quelcom extramental que només pot ser conegut per la ment, la raó, que suposa l’autèntica realitat i que té les següents característiques:
· Són idees objectives: existeixen per sí mateixes i no perquè les pensem.
· Són eternes i immutables.
· Són transcendents: estan separades del mon físic.
·Són l’essència de la realitat.
· Són intel·ligibles: només les podem conèixer a través de la raó.
· Són la causa del món sensible: les coses existeixen perquè participen de les Idees.
· Estan jerarquitzades: a l’escaló més baix existeixen les Idees corresponents als ésser sensibles i a les seves qualitats; a continuació venen els conceptes matemàtics i els valors morals. Finalment la cúspide de lapiràmide és ocupada per la Idea de Be, de la que participen totes les coses. La Idea de Bé, simbolitzada pel sol en el mite de la caverna, constitueix la causa, l’ordre i el sentit de totes les coses.
Món sensible
Món intel·ligible
Les coses, còpia de les idees
L’aparença
Perceptibles pels sentits
Mescla de ser i no ser (coses que moren)
Canvi i devenir
No vertader coneixement
Interiorde la caverna
Les idees
L’essència
Accessibles a la raó
L’ésser
Immutable
Ciència o vertader coneixement
Exterior de la caverna


· Només es possible a través de la raó
· Reminiscència : conèixer es recordar.
· Graus de coneixement.
· Dialèctica.

Plató defensa que a través dels sentits és impossible obtenir un coneixement vertader ja que el que ens mostren es un mon fenomènic queflueix o canvia constantment.
Plató considera que el coneixement sensible no és autèntic coneixement ja que es parcial i limitat a l’aquí i l’ara, la percepció és sempre subjectiva i relativa i perquè el món sensible és una mescla del ser i no ser a causa del constant devenir.
Els sentits ens enganen i sols ens mostren l’aparença de les coses. Si la veritat existeixha d’existir fora del mónmaterial i seran veritats no materials, eternes i immutables.
Aquesta realitat, Plató l’anomena les Idees, només es podrà conèixer a través de la raó.


resposta a la qüestió de Sòcrates de si es pot ensenyar la veritat.
Teoria del coneixement trobada al diàleg “
” que afirma que:
El coneixement és una anamnesi, un recordar coses ja sabudes anteriorment, coses que l’ànima hauria après prèviamenta la seva unió amb el cos. Conèixer és recordar el que està dintre de nosaltres, no veure el que està fora.
Plató creu que l’ànima ha pogut viure una existència prèvia on tenia la possibilitat de contemplar l’etern món intel·ligible. Com a resultat d’un accident infortunat l’ànima ha caigut en el món sensible i ha perdut la memòria de la seva vida anterior. Empresonada dins un cos es veuobligada a servir-se d’ell i dels sentit. El coneixement de les coses sensibles li recorda a les Idees immutables que havia contemplat en la seva existència lliure. Per tant, conèixer és recordar el que està dintre de nosaltres, no veure el que està fora.
A través del símil de la línia a
Llibre VI de la “
” Plató explica els distints nivells de realitat i els graus de coneixement:
Plató distingeixdos nivells de realitat: el món sensible i el món intel·ligible.
Cadascun d’aquests es divideix en dues parts obtenint quatre nivells de realitat:
imatges, objectes materials, entitats matemàtiques i Idees.
A cada món li correspon un determinat grau de coneixement: opinió i ciència.
Cada grau es subdivideix en dos: imaginació i creença per una banda i raó i intel·ligència per una altra....