INDIANES


A. MARC DEL L’EXPOSICIÓ
El Saló del Tinell és un dels tres edificis que formen el Palau Reial Major de Barcelona. Va ser manat a construir pel rei Pere el Conqueridor a Guillem Carbonell, l’arquitecte. Va ser construïda entre els anys 1359 i 1370.
Primer de tot, cap a l’ant 1493, aquest saló és on hi tenien lloc les trobades entre Cristóbal Colón i els Reis Catòlics. Després, cap al segleXVI, va ser transformat en Reial Audiència i seu de l’ Inquisició. Més tard les monges del convent de Santa Clara van convertir el saló en església a l’any 1718, i una vegada les monges van deixar d’utilitzar-lo, va tornar a ser restaurat en l’any 1936.
Actualment el Saló del Tinell està obert a ser llogat per l’ajuntament per fer-hi tot tipus de concerts, exposicions, conferències i altres actesde prestigi. Te un aforament de fins a 400 persones.
L’exposició està organitzada seguint un recorregut fix i per edats i segles, evitant així que la gent se salti etapes o les vegi desordenades. Hi ha un audiovisual gran que explica en resum la implantació de les fàbriques d’Indianes a Catalunya, el que va comportar, beneficis i conseqüències, etc. Hi ha vitrines expositores amb mostresd’indianes diverses. L’iluminació és de let amb una llum no molt forta per evitar així que es danyin els teixits d’indianes.


S












sSaló del tinell buit; s’hi pot veure bastant l’estructura interna.



B. CONTINGUT DE L’EXPOSICIÓ
L’objectiu de l’exposició és ajudar a la gent a valorar com en temps passats les societats van aconseguir tirar endavant. En els períodes en quevivim la gent passa de ser optimista a pessimista; observant els desastres del passat ens ajuden a comprendre’ls però també ens ensenyen com seguir avançant. L’exposició d’ indianes ens mostra el camí que va fer la Barcelona antiga al llarg de l’edat moderna gràcies a les seves habilitats tèxtils i el comerç a llarga i curta distància que els va ajudar a superar els moments de desànim.
Lesindianes eren un tipus d’estampat sobre teles de cotó o llí que inicialment no es fabricaven a Espanya sinó que es teixien a l’Índia. Quan se’n va prohibir l’exportació des de l’Índia a l’interior d’Espanya pel govern britànic se’n van començar a fabricar a les fàbriques d’aquesta, forçant l’expansió del comerç interior no exterior.



Mostra d’indiana


La fabricació d’indianes a Barcelona vaser impulsada per comerciants, mestres artesans i botiguers, molts d’ells vinculats al treball tèxtil. Primerament van recórrer a tècnics estrangers per obtenir els coneixements necessaris per a l’elaboració dels colors i per al procés d’estampació.
Les indianes agradaven tant al públic femení ja que apart de fer-se uns vestits excepcionals amb aquestes teles estampades, també servien per redecorar la casa; es trobaven en cortines, tapisseria del mobles de les sales i les habitacions, folrat de parets, ornamentació de les façanes i robes de llit. El públic femení les adorava ja que eren associades a la bellesa i embelliment dels espais.




Roba feta d’indianes.




Ús de les indianes per a l’embelliment i decoració domèstics.





Les fàbriques d’indianes tenien unaforma especial d’organitzar el treball i la producció diferent als mètodes del taller artesà o la indústria domiciliària. La part de producció la concentraven en un únic espai i la divisió del treball en ells mateixos. A cada fàbrica s’hi feien fins a divuit activitats diferents, dutes a terme pels respectius especialistes sota les ordres dels fabricants i majordoms.
Les divuit classes detreballadors en una mateixa fàbrica d’indianes eren les següents: fabricants, gravadors, enceradors, majordom dels teixidors, dibuixants, mossos per al brunyidor, encarregat de les peces i de la seva venda, estampadors o pintadors, majordom del prat, ordidors, mossos per ajudants d’estampadors, peons del prat, teixidors, peons, mossos del prat, dones i nens, brunyidor i conductor del carro.

Mostra...