inteligencia emocional

ACTIVITAT 2: LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL
Per a parlar de la intel·ligència emocional, caldrà conèixer prèviament què són les emocions. Aquestes es poden definir com l’impuls involuntari, originat com a resposta als estímuls de l’ambient, que indueix sentiments i que desencadena en conductes de reacció automàtica. Les persones, experimentem contínuament algun tipus d’emoció, fent que l’estatemocional variï al llarg del dia d’acord amb els esdeveniments que ocorren. Aquestes poden ser tan positives com negatives, i la majoria de teories coincideixen en la idea que hi ha sis emocions bàsiques o primàries: còlera o ira, alegria, tristesa, por, aversió i sorpresa.
El terme intel·ligència emocional va ser encunyat per primera vegada el 1990 pels psicòlegs Peter Salovey i John Mayer, com lacapacitat de controlar i regular els sentiments d'un mateix i dels altres i utilitzar-los com guia del pensament i de l'acció .
El fonament previ el trobem, però, a l’obra de Howard Gardner, el qual l’any 1983 va proposar el seu model anomenat “intel·ligències múltiples”, que inclou set tipus d’intel·ligències, independents l’una de l’altre i són: intel·ligència lingüística, intel·ligèncialogicomatemàtica, intel·ligència musical, intel·ligència corporalcinestèsica, intel·ligència espacial, intel·ligència interpersonal, intel·ligència intrapersonal.
Encara que, no va ser fins l’any 1995, quan amb la publicació del llibre “Intel·ligència emocional” de Daniel Goleman, quan es va donar a conèixer aquest terme. Així doncs, aquest autor, defineix aquest concepte com “la capacitat dereconèixer els nostres propis sentiments i els aliens, de motivar-nos i de conduir bé les emocions, en nosaltres mateixos i en les nostres relacions”.
En el llibre es fa referències de les següents habilitats:
L’autoconeixement emocional Habilitat de jutjar-se a un mateix de forma realista i objectiva, és a dir, tenir consciència de si mateix i de les pròpies emocions i la seva expressió.
Significaser conscient d’un mateix, conèixer-se, conèixer la pròpia existència i sobretot el propi sentiment de la vida. És la capacitat de reconèixer un sentiment en el mateix moment en que es dóna. S’assoleix tenint una actitud autocrítica i fent una autoavaluació real, coneixent els nostres punts dèbils i forts, anomenant o simbolitzant les nostres emocions, tenint confiança en un mateix i reconeixent comens afecten els sentiments.
Autocontrol emocional o autoregulació Control de les pròpies emocions i impulsos per adequar-los a un objectiu.
La consciència d’un mateix és l’habilitat bàsica que ens permet controlar els nostres sentiments i adequar-los al moment. La capacitat de tranquil·litzar-se a un mateix, de desprendre’s de l’ansietat, la tristor, la irritabilitat i les conseqüències quecomporta la seva absència. S’assoleix confiant en les nostres decisions, coneixent les nostres responsabilitats, alliberant ansietats (respirant), mantenint la capacitat de concentració i de parar atenció, pensant abans de parlar i evitant judicis erronis.
Automotivació Estat de contínua recerca a la consecució dels objectes, cal doncs, motivar-nos i perseverar-nos malgrat les frustracions (seroptimistes).
Significa ser aplicat, saber fer una feia sense caure en la desesperació quan alguna cosa no surt bé i ser capaç d’ordenar les emocions amb la finalitat d’aconseguir l’objectiu proposat amb anterioritat. S’assoleix tenint iniciativa alhora de fer les coses, tenint una actitud optimista i pensant en positiu i establint compromisos.
Reconeixement de les emocions alienes oempatia Habilitat per entendre les necessitats, sentiments i problemes dels altres. És l’habilitat que ens permet als individus concebre las carències, les emocions o dificultat dels altres, col·locant-nos en el seu lloc per correspondre adequadament a les seves reaccions emocionals, és a dir, és l’habilitat de conèixer i entendre el que sent l’altre persona. Aquesta actitud s’aconsegueix escoltant...