MODERNISME apunts 1
Páginas: 19 (4739 palabras)
Publicado: 26 de enero de 2016
MODERNISME
1. Contextualització
a. Descontentament davant la situació social, econòmica i cultural del moment.
b. Necessitat de modernitat, lligada a l’avenç tecnològic, comuna a Europa (Modern Style, Art Nouveau…)
c. Modernitat lligada a progrés
d. Literatura lligada als nous corrents europeus ( els models vénen del nord) i alhora nacional (enfront del regionalisme de la Renaixença), sensedependències.
Tensions entre l’artista i la societat
Si bé hi havia hagut un maridatge d’intencions entre la burgesia i els intel·lectuals durant la Restauració, a partir dels anys 80 hi ha una separació propiciada per una situació de crisi. Amb les guerres colonials i la pèrdua de Cuba i Filipines s’hagueren de tancar algunes fàbriques de teixits i els obrers engruixiren les files de l’atur. Alcamp hi hagué la fil·loxera i la mecanització, que expulsaren molta gent abocada a les ciutats, on tenien problemes de subsistència.
Es produí una crisi de confiança en el progrés tècnic i científic. L’escriptor i l’artista modernista fan una crítica de la civilització industrial.
La rebel·lió contra la societat fa de l’artista un marginat que adopta unes formes de vida contràries a les de la gentbenpensant, la bohèmia.
Un enfrontament creatiu: L’artista enfront de la societat; la mobilitat enfront de la immobilitat; el progrés enfront de la rutina; la sensibilitat enfront del materialisme; l’individu enfront de la massa.
Temàticament: dualitat vida –mort; natura- ciutat.
Art total. Preval la tesi de l’art com una sola unitat suprema i creadora. Voluntat d’integració en una sola obrade disciplines diferents. Hi ha la revifalla dels vells oficis: mosaic, marqueteria, porcellana, orfebreria, vitrall, exlibris, forja, enquadernació. Tradició, per tant, associada a progrés. Nació a europeïtzació. L’artista és un home polifacètic.
La llum ve del nord
Tres dramaturgs escandinaus: Henrik Ibsen, J. A. Strindberg i B. Bjornson: teatre de les idees.
Influència dels filòsofs europeusque fa que els modernistes es mostrin escèptics davant l’evolució de la civilització industrial. Nietzsche, introduït per Maragall, aporta la idea del superhome, exaltació furiosa de la individualitat. D’aquí ve també la concepció de l’artista com a heroi, geni, messies.
2. Datació
El mot Modernisme apareix per 1a vegada a l’Avenç, el 1884
Inici 1892 S’inicien les Festes Modernistes organitzadesper Santiago Rusiñol. 1892 1a Festa Modernista a Sitges.
Propòsit: Modernitzar la cultura i la societat catalana.
El 1898 deixen d’emprar aquest mot per l’abús que en feren els seus contraris. Es posa de moda i es banalitza.
1906. A partir d’aquesta data conviu amb el Noucentisme, que li prendrà el relleu en la tasca de modernitzar.
El 1911 S’agafa com a fi del moviment. Mort de Joan Maragall iIsidre Nonell.
El Modernisme fou complex i sovint contradictori, producte d’influències molt diverses, però sempre pretengué transformar la societat a través de la cultura. L’art com a passió i com a rebel·lió. Obrir Catalunya a les idees més noves i innovadores d’Europa.
3. Etapes
3.1. Etapa combativa (1892-1900)
a. Inici. 1892 Jaume Brossa publica a L’Avenç l’article “Viure del passat”. Apartir d’aquell moment els intel·lectuals que es movien al voltant de la revista es configuren com a moviment.
b. Influències. Moviment marcat per les següents influències europees:
Simbolisme
Decadentisme
Prerafaelisme
c. Inici de les festes modernistes, que tingueren lloc els anys 1892, 1893, 1894, 1897 i 1899. Actes culturals organitzats per Santiago Rusiñol al Cau Ferrat de Sitges. S’hifeien exposicions de pintura, concerts, representacions teatrals i certàmens literaris.
d. Campanya lingüística de L’Avenç:
1. 1890 Ensayo de gramática del catalán moderno
2. 1892 Propostes ortogràfiques
3. 1896-1913 Dues gramàtiques, una ortografia, unes qüestions gramaticals i un vocabulari.
Això és el que aprovaria l’IEC entre 1913-1932.
1906 1r Congrés de la Llengua catalana a Barcelona...
1. Contextualització
a. Descontentament davant la situació social, econòmica i cultural del moment.
b. Necessitat de modernitat, lligada a l’avenç tecnològic, comuna a Europa (Modern Style, Art Nouveau…)
c. Modernitat lligada a progrés
d. Literatura lligada als nous corrents europeus ( els models vénen del nord) i alhora nacional (enfront del regionalisme de la Renaixença), sensedependències.
Tensions entre l’artista i la societat
Si bé hi havia hagut un maridatge d’intencions entre la burgesia i els intel·lectuals durant la Restauració, a partir dels anys 80 hi ha una separació propiciada per una situació de crisi. Amb les guerres colonials i la pèrdua de Cuba i Filipines s’hagueren de tancar algunes fàbriques de teixits i els obrers engruixiren les files de l’atur. Alcamp hi hagué la fil·loxera i la mecanització, que expulsaren molta gent abocada a les ciutats, on tenien problemes de subsistència.
Es produí una crisi de confiança en el progrés tècnic i científic. L’escriptor i l’artista modernista fan una crítica de la civilització industrial.
La rebel·lió contra la societat fa de l’artista un marginat que adopta unes formes de vida contràries a les de la gentbenpensant, la bohèmia.
Un enfrontament creatiu: L’artista enfront de la societat; la mobilitat enfront de la immobilitat; el progrés enfront de la rutina; la sensibilitat enfront del materialisme; l’individu enfront de la massa.
Temàticament: dualitat vida –mort; natura- ciutat.
Art total. Preval la tesi de l’art com una sola unitat suprema i creadora. Voluntat d’integració en una sola obrade disciplines diferents. Hi ha la revifalla dels vells oficis: mosaic, marqueteria, porcellana, orfebreria, vitrall, exlibris, forja, enquadernació. Tradició, per tant, associada a progrés. Nació a europeïtzació. L’artista és un home polifacètic.
La llum ve del nord
Tres dramaturgs escandinaus: Henrik Ibsen, J. A. Strindberg i B. Bjornson: teatre de les idees.
Influència dels filòsofs europeusque fa que els modernistes es mostrin escèptics davant l’evolució de la civilització industrial. Nietzsche, introduït per Maragall, aporta la idea del superhome, exaltació furiosa de la individualitat. D’aquí ve també la concepció de l’artista com a heroi, geni, messies.
2. Datació
El mot Modernisme apareix per 1a vegada a l’Avenç, el 1884
Inici 1892 S’inicien les Festes Modernistes organitzadesper Santiago Rusiñol. 1892 1a Festa Modernista a Sitges.
Propòsit: Modernitzar la cultura i la societat catalana.
El 1898 deixen d’emprar aquest mot per l’abús que en feren els seus contraris. Es posa de moda i es banalitza.
1906. A partir d’aquesta data conviu amb el Noucentisme, que li prendrà el relleu en la tasca de modernitzar.
El 1911 S’agafa com a fi del moviment. Mort de Joan Maragall iIsidre Nonell.
El Modernisme fou complex i sovint contradictori, producte d’influències molt diverses, però sempre pretengué transformar la societat a través de la cultura. L’art com a passió i com a rebel·lió. Obrir Catalunya a les idees més noves i innovadores d’Europa.
3. Etapes
3.1. Etapa combativa (1892-1900)
a. Inici. 1892 Jaume Brossa publica a L’Avenç l’article “Viure del passat”. Apartir d’aquell moment els intel·lectuals que es movien al voltant de la revista es configuren com a moviment.
b. Influències. Moviment marcat per les següents influències europees:
Simbolisme
Decadentisme
Prerafaelisme
c. Inici de les festes modernistes, que tingueren lloc els anys 1892, 1893, 1894, 1897 i 1899. Actes culturals organitzats per Santiago Rusiñol al Cau Ferrat de Sitges. S’hifeien exposicions de pintura, concerts, representacions teatrals i certàmens literaris.
d. Campanya lingüística de L’Avenç:
1. 1890 Ensayo de gramática del catalán moderno
2. 1892 Propostes ortogràfiques
3. 1896-1913 Dues gramàtiques, una ortografia, unes qüestions gramaticals i un vocabulari.
Això és el que aprovaria l’IEC entre 1913-1932.
1906 1r Congrés de la Llengua catalana a Barcelona...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.