Moviment Obrer I Colonialisme A Anglaterra

A partir de la Revolució Industrial es va generar un nou ordre social marcat per l’aparició del proletariat i la consolidació de la burgesia com a grup social hegemònic. Al mateix temps es produïa una expansió dels sectors mitjans: professionals, petits industrials, comercials i funcionaris públics.
Les primeres formes de protesta obrera es van detectar precisament a Gran Bretanya a la segonadècada del segle XIX quan sorgeix el moviment ludita (ludisme). Aquest moviment de protesta proposava la destrucció de la maquinària perquè consideraven que era la gran culpable de la pèrdua de la capacitat adquisitiva del petit obrer.
A mesura que els obrers varen prendre consciència de que no era aquesta l’enemiga sino l’ús que se’n feia varen començar a dirigir les seves queixes als empresaris.Apareix llavors el moviment Cartista que es desenvolupa entre el 1837 i mitjans del segle XIX. El seu nom prové de l’anomenada “Carta del Poble” que era un document que va arribar a aconseguir la signatura de centenars d’obrers i que era una petició elevada al Parlament i que demanava la democratització del sistema polític britànic com per exemple: Sufragi Universal, vot secret, igualtat en elvalor dels vots… El moviment obrer volia participar en el joc polític i mitjançant la presentació de lleis en el Parlament, millorar les condicions de vida dels obrers Industrials.
La legislació britànica (1799-1800) prohibia la formació d’associacions obreres, però tot i així varen sorgir diferents formes d’associacionisme obrer que es mantenien mitjançant les quotes que pagaven els treballadorsi que pretenien oferir protecció als associats en cas d’accident i malaltia. L’any 1824 finalment s’autoritzen les associacions obreres que donaran origen als primers sindicats obrers, les anomenades Trade Unions on al principi s’unien els treballadors amb un mateix ofici en una localitat. Als anys 30 aquestes associacions es varen anar unint per formar grans associacions on s’agrupaven milersd’obrers britànics de tots els oficis. Els principals punts que defensa aquest sindicalisme britànic per millorar les condicions de vida dels treballadors seran el dret de vaga, la negociació col·lectiva pacífica i la participació en política.
Aquest avançat desenvolupament del sindicalisme a Gran Bretanya és probablement el causant de l’escàs èxit que tindran les noves ideologies obreresrevolucionàries (el marxisme i l’anarquisme) que neixen a mitjans del s. XIX. Quan Marx (líder del socialisme) i Bakunin (líder anarquista) funden l’Associació Internacional de Treballadors (A.I.T.) a Londres aquesta tindrà un èxit important a països com França i Alemanya mentre que a Gran Bretanya mai va poder competir amb les Trade Unions.

Gran Bretanya, com que era una de les principals potènciesindustrials europees al darrer terç del s. XIX, va participar en l’anomenat Imperialisme Colonial que consistia en l’expansió territorial que va donar lloc a un determinat repartiment del món per l’explotació d’homes i recursos per dominar políticament Àsia, Àfrica i Oceania.
A Àfrica les regions que formaren part de l’imperi colonial anglès varen ser: Egipte, Sudan, Uganda, una part de Somàlia,Gàmbia, Sierra Leona, Costa d’Or, Nigèria, Rhodesia, Nyasalàndia, Betxuanalàndia,Swazalàndia, Basutoland, Les Illes Socotra, Les Illes Seychelles, Les Illes Maurici i Sudàfrica. Índia i Austràlia també eren colònies seves.
Cal diferenciar el que és una colònia i el que és una metròpoli: La metròpoli és l’Estat o Nació que exerceix el control polític i econòmic a la colònia ja sigui una regió o un país.Per tant, podem afirmar que Gran Bretanya era una gran metròpoli.
Els principals motius d’expansió d’aquest país varen ser dos factors:

Factors econòmics: la revolució industrial va provocar un augment de la producció i la riquesa passant a desenvolupar l’imperialisme comercial, és a dir, la recerca de nous mercats tan per rebre els productes elaborats com per facilitar el proveïment...