psicologia del llenguatge

Temàri llenguatge:

1. Aproximacions teòriques a la psicolingüística (p.49-94)
1.1.Com entenem el llenguatge des de la psicología cognitiva?
1.2 Adquisició del llenguatge humà innatisme vs aprenantatge
1.3 Doble dissociació entre llenguatge i cognició durant el desenvolupament
1.4 Relacions entre el llenguatge i el pensament
1.5 Llenguatge humà i comunicación animal: dues versions delmateix fenòmen?
2.Comprensió del llenguatge
2.1 Percepció de la parla
2.2 Com reconeixem i emmagatzamem les paraules
2.3 Processament sintàctic: l’estructura del llenguatge
3. Llenguatge i comunicación
3.1 Pragmàtica del llenguatge en funcionament
3.2 Comprensió i producción del discurs
4. Producció del llenguatge: parlar i escriure
TEMA 1: APROXIMACIONS TEÒRIQUES A LA PSICOLINGÜÍSTICA
1.Desenvolupament del llenguatge:
- origen filogenètic (evolució de l’espècie)
- origen ontogenètic (adquisició del llenguatge)
2. Processament del llenguatge:
Senyal acústic→processos acústico-fonètics→representació fonètica→descodificació fonològica→representació fonològica→accès al lèxic→representació morfo-lèxica→anàlisis sintàctica→representació sintàctica→interpretaciósemàntica→representació semàntica→interpretació pragmàtica→representació pragmàtica→integració en el discurs→discurs.




1. Aproximacions teòriques a la psicolingüística
1.1.Com entenem el llenguatge des de la psicología cognitiva?







Funcions del llenguatge (RONDAL)
1.- Funció d’evocació de la realitat:
Representació del món (funció externa): sense llenguatge podempensar, però no representar ni estructurar el món. Una de les funcions del llenguatge és la de categoritzar mitjançant etiquetes. Aquestes etiquetes faciliten la categorització dels objectes de manera diferent segons la cultura, La categorització permet ordenar el món en el qual interactuem.
Representaciones internes (funció interna): Allò que no té etiquetes per a nosaltres no existeix, ja que noho hem categoritzat, i per tant no ho podem pensar.

2.-Funció de comunicació:
Subfunció descriptiva/declarativa: per informar.
Subfunció conativa/instrumental/regulativa: per obtener o aconseguir objectes i també per regular la conducta dels altres. Parlem de funcions lingüístiques, no de formes lingüístiques (imperatius, interrogatius..). Alhora d’avaluar la intenció comunicativa del altreés important la pragmática (el llenguatge en els seus contextos d’ús). Quan no s’interpreta bé hi pot haver una errada en les funcions comunicatives.

Demandes d’acció: Els he vist més ràpids
Demandes d’informació: Té hora?
Demandes de confirmació
Subfunció performativa: el llenguatge ens permet fer coses. És un tipus d’acció que implica un canvi que compromet a un altre, amb sentit cultural.Té a veure amb la intenció comunicativa del parlant: prometo que vindré, queda ignaugurat aquest congrés…
Subfunció afiliativa i de solidaritat: el què ens identifica com a membres de la mateixa espècie. (hola)
Subfunció de metallenguatge: component descriptiu de funcions lingüístiques, exemple: no volia dir això, sinó…

Trets característics del llenguatge
Hockett 1968- recollit a Aitchison1992
Són trets formals que permeten les funcions tractades en el tema anterior.
1.- Ús del canal auditiu-vocal:
Canal vocal: emissió
Canal auditiu: recepeció
La llengua de signes equival al llenguatge oral
2.-Arbitrarietat:
En la relació símbols (paraules)-significats
El nom de les coses no reflecteix les característiques de les coses (excepció: onomatopeyes)
En el món animal, els critsno reflecteixen cap característica d’allò que representen.
No hi ha res extrínsec o instrínsec en la paraula “cadira” que la lligui a l’objecte al qual fa referència
3.-Semanticitat (funció simbólica)
Els símbols s’assignen arbitràriament als significats
El nom de les coses no reflecteixen les seves característiques. Els signes i símbols (paraules) no tenen semblança física amb la...