Resumen 1a etapa Restauración

EVOLUCIÓ ECONÒMICA D'ESPANYA I CATALUNYA AL SEGLE XIX
A Espanya:
Agricultura endarrerida i poc rendible→manda de capital per invertir
Inexistència d'un mercat interior integrat facilitador dels intercanvis i l'especialització
Desamortitzacions→empobriment dels camperols
A Catalunya:
Creixement demogràfic i econòmic→mà d'obra barata
Existència d'una classe mitjana pagesa
Agriculturacompetitiva i orientada al mercat
Especialització en la vinya
Reinversió dels guanys
Existència d'una classe empresarial emprenedora
Existència d'un mercat interior
Política proteccionista (posa entrebancs a la competència exterior per facilitar la producció interna)
FASES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ A CATALUNYA AL SEGLE XIX
Darrer terç del segle XVIII: s'inicia la mecanització del tèxtil cotoneramb màquines angleses.
1808 – 1830: interrompiment del desenvolupament a causa de la Guerra del Francès i la pèrdua de les colònies americanes.
Anys 30: mecanització del cotó. Introducció de la màquina de vapor. Els vapors (indústries tèxtils que utilitzaven la energia del carbó i que es situaven als voltants de les estacions de ferrocarrils per poder abastar-se de carbó que provenia d'Astúries iGal·les fàcilment) es van situar al litoral, sobretot al Barcelonès, al Garraf i al Maresme.
Anys 40: els vapors es generalitzen en els pobles del pla de Barcelona.
Anys 50: desenvolupament de la xarxa ferroviària que provoca la unificació del mercat espanyol i facilita les migracions del camp a la ciutat.
Anys 60: període de forta expansió. A partir d'aquí, a causa de l'elevat cost del carbó,les fàbriques es traslladen a la vora dels rius per obtenir energia hidràulica.
Sexenni Democràtic: proliferen les colònies (fàbriques localitzades lluny dels nuclis urbans i que comptaven amb un conjunt d'edificacions complementàries per que les famílies vivien allà i així els empresaris tenir més control sobre els treballadors).
CONSEQÜÈNCIES SOCIALS DEL LIBERALISME I LA INDUSTRIALITZACIÓSorgiment de la societat de classes
Jerarquia marcada pel poder econòmic i per la igualtat davant la llei.
Classe alta: aristocràcia de la terra (antiga noblesa) i aristocràcia dels diners (alta burgesia: terratinents, empresaris, banquers...). Dominarà el món financer i, en gran part, el polític durant la primera meitat del segle XIX.
Classe mitjana: professionals liberals (metges, advocats,militars, artistes...) i petita i mitjana burgesia (empresaris i agricultors mitjans, comerciants... amb un nivell de renda suficient per votar). Adquiriran protagonisme a partir del final del segle XIX.
Classes populars:
Grups urbans i artesans: treballaven majoritàriament en els serveis i artesans.
Pagesos: ≈60% de la població espanyola, sobretot a Catalunya i València.
Proletariat industrial:treballadors de les fàbriques que llogaven la seva capacitat de treball a canvi d'un salari. Les duríssimes condicions de vida i de treball van portar a parlar del “problema obrer”.
Sorgiment del “problema obrer”
Han perdut els drets que tradicionalment els lligaven als mitjans de producció.
Hauran de llogar la sevaa capacitat de treball a canvi d'un salari.
Soportaran una problemàtica davantla qual la legislació encara no havia elaborat cap resposta→naixerà el moviment obrer (conjunt de respostes que el proletariat elabora davant les seves condicions de treball).
Salaris insuficients.
Treball infantil i femení (amb salaris més baixos).
Llargues jornades de treball.
Manca d'higiene i de seguretat.
Inexistència de contractes.
Rebaixa dels salaris en època de crisi.
Manca dequalsevol mena d'assegurança.
Condicions de vida nefastes.
EL MOVIMENT OBRER ENTRE 1820 I 1874
El moviment obrer agrupa el conjunt de manifestacions organitzatives, revindicatives i revolucionàries dels obrers industrials (primerament catalans i després de la resta d'Espanya) en defensa dels seus interessos col·lectius com a treballadors a causa de les seves pèssimes condicions de vida i treball...