1984

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 15 (3609 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 1 de diciembre de 2010
Leer documento completo
Vista previa del texto
Pel·lícula 1984 (adaptada de la novel·la de Gerorge Orwell)

Data de realització: Dilluns 18 octubre 2010 de 11h a 14h a la Sala d’Actes de la FEP
Assignatura: Processos Psicològics i desenvolupament humà
Professora responsable: Judith Oller
Comentarista invitat: Ignasi Vila

Presentació de la pel·lícula
Sinopsis: http://www.cinefania.com/movie/200306/
Trailer (anglès):http://www.youtube.com/watch?v=Z4rBDUJTnNU

Sinopsis argumental
1984 encarna tot el contrari d’un món utòpic. A la pel·lícula el món està dividit en tres grans superpotències controlades per partits absolutistes: Oceania, Euràsia i Àsia Occidental. La primera està formada per Amèrica, Australia, Regne Unit i l’Àfrica del sud; Euràsia és resultat de l’absorció d’Europa per part de la Unió Soviètica. I ÀsiaOriental inclou Xina, Japó i Indochina. La resta del planeta pateix una guerra interminable que enfronta les tres potències, en un anar i venir d’aliances i trencaments. A l’inici de la pel·lícula Oceania està en guerra amb Euràsia, i està aliada amb Àsia Oriental.
Winston Smith, el protagonista de la història, és un funcionari del Departament de Registre del Ministeri de la Veritat d’Oceania, queirònicament és l’organisme encarregat de falsejar la veritat i de manipular la opinió pública. Treballa en una categoria inferior del totpoderós Partit, molt lluny del nivell de vida que tenen els membres del Partit Interior (l’autèntica èlit de la societat, que lidera el Gran Germà) i molt per sobre de les possibilitats dels proletaris, que és la classe inferior. Winston Smith és, doncs, unrepresentant de la classe mitjana d’un dels estats més represius que ha presentat la literatura i el cinema.
Però Winston té dubtes. Un incident aïllat, que va passar uns quants anys abans, li fa sospitar que el Partit manipula la realitat fins a estrems inimaginables. Per error, cau a les seves mans un document que demostrava que tres disidents polítics d’Eurasia que havien mort al front (Jones, Aaronsony Rutherford), que ell havia vist en una ocasió, i havien estat considerats herois del Partit eren esborrats de totes les fonts documentals, com si mai haguessin existit. La feina d’en Winston és precisament aquesta: alterar les notícies de diari de tal manera que les notícies que són considerades com a perilloses pel Partit són substituïdes per altres que s’adeqüin a la “veritat oficial”. Aldesaparèixer de la premsa i de qualsevol altre mitjà de comunicació, es pot afirmar que aquestes notícies no han existit mai. De manera anàloga, les persones que cauen en desgràcia als ulls del Partit deixen d’existir als ulls del món. Segons ells: mai han existit. Són nopersones.
L’habilitat d’acceptar cegament les “veritats” que fa circular el Partit i que van canviant amb el temps es coneix com adoblepensar. Per exemple: un objecte blanc pot ser negre si el Partit diu que és negre, i la tasca dels bons seguidors del Partit (i, per tant, del bon doblepensador) és adquirir les facultats mentals necessàries per convèncer a sí mateix que quan veu un objecte blanc és negre. La capacitat de doblepensar de generar paradoxes es pot veure amb els noms dels òrgans de govern: el Ministeri de laVeritat s’encarrega de manipular la ment dels ciutadans; el Ministeri de l’Abundància gestiona els escassos recursos alumentaris i les matèries primeres; el Ministeri de la Pau és el que movilitza l’exèrcit; i el Ministeri de l’Amor és l’encarregat d’exercir la prohibició física i mental sobre la població.
El doblepensar és tan sols un estat mental necessari per desenvolupar una concepció immutablede la història, un instrument intel·lectual mediat a través del llenguatge, la neolengua, el llenguatge artificial crat pel Partit i que moldeja el cervell dels seguidors del Gran Germà. El llenguatge determina l’estructura del cervell humà. Al prescindir de determinades paraules s’elimina el seu significat i es prescindeix d’elles. És així com el Partit pot controlar i estandaritzar amb més...
tracking img