Abecé

Hannah Arendt

Biografia i obres, pàg. 436 llibre de text

Es considera a si mateixa com a una pària o una “outsider”. Forma part dels filòsofs jueus que experimentaren la desafecció de la societat benpensant europea: Benjamín, Adorno, Levinas, Jonas, Simone Weil, Derrida i molts altres. Arendt expressa com ningú els sentiments que experimentaren els jueus que, a pesar de sobreviure alnazisme, varen ser reduïts a la condició de refugiats apàtridas. Al gener de 1943 escriu:
 “La historia de nuestra lucha ha llegado por fin a conocerse. Perdimos nuestro hogar, es decir, la cotidianeidad de la vida familiar. Perdimos nuestra ocupación, es decir, la confianza de ser útiles en este mundo. Perdimos nuestra lengua, es decir, la naturalidad de las reacciones, la simplicidad de losgestos, la sencilla expresión de los sentimientos. Dejamos nuestros parientes en los guetos polacos y nuestros mejores amigos han sido asesinados en campos de concentración, lo que equivale a la ruptura de nuestras vidas privadas”.
H. Arendt, Nosostros los refugiados, 1943.

A pesar de tot,Arendt reivindica la seva condició d’apàtrida, més com a un avantatge que com uninconvenient, ja que no es sent vinculada a res, a cap tradició i, això li permet més llibertat a l’hora de pensar sense constriccions. Afirma que la capacitat per a la reflexió no és qüestió de intel·ligència (els més intel·ligents són capaços de les pitjors atrocitats. Per ventura estava pensant en Heidegger que va prohibir, quan va ser nomenat rector universitari, l’entrada a la universitat alseu mestre Husserl per la seva condició de jueu). Depèn més de tenir un esperit crític i independent.
Postura independent i original. El seu pensament es mou en l’esfera de l’escola de Frankfurt, Però és bastant crítica amb alguns dels seus plantejaments. Concretament rebutja les crítiques que fa al marxisme des de supòsits psicoanalítics.
També està influïda per tres grans pensadors de l’època,Husserl, Heidegger, -de la que va ser alumna i amb qui mantingué una relació afectiva, però a qui després va criticar per la seva postura simpatitzant amb el nazisme-   i l’existencialista cristià,  Jaspers, amb el qual va mantenir amistat i correspondència tota la vida.
La seva manera de filosofar  no és especulativa ni abstracta, sinó un reflexió aferrada a la realitat, a partir delsesdeveniments que li  va tocà  viure.
Encara que  ella no es considera una filòsofa, ni creu que la comunitat filosòfica la consideri un dels seus membres, segons va declarar en una entrevista radiofònica, els seus plantejaments i la forma d’abordar-los es  poden considerar filosòfics. Sobre tot les seves reflexions sobre l’acció política i sobre els  esdeveniments polítics  i històrics més significatiusdels segle XX.
La seva condició jueva i tot el que va viure abans de la II Guerra mundial, durant i després en qualitat de “apàtrida” i refugiada o com a corresponsal del judici contra Heichmann a Jerusalem i totes les crítiques que va generar, foren una font contínua de inspiració i motivació per a les seves reflexions sobre la qüestió jueva, la seva història (la diàspora), l’antisemitisme, elsionisme, la creació de l’Estat d’Israel i l’enfrontament contra els àrabs de Palestina, Síria, Egipte, etc.

EL TOTALITARISME:
Els orígens del totalitarisme, 1951. analitza les característiques d’aquest fenomen polític que aparegué en el segle XX i del que ella mateixa va ser testimoni en primera persona.
Afirma que el nazisme i l’estalinisme, són formes de domini noves, desconegudes fins elmoment. Superen qualsevol forma de domini anterior (tirania, despotisme, imperialisme, capitalisme); tots aquest sistemes de domini es basen en el temor, però el totalitarisme es basa en el terror;  els règims de domini no totalitari es conformaven en eliminar  l’oposició interna i aconseguir el reconeixement exterior. El totalitarisme en canvi, pretén la uniformització total. Tots els individus...