Analisis convencions teatrals

Analitzar les diferents convencions teatrals
del visionat de “1980” de Pina Bausch

Convencions genèriques
A “1980” trobem un tipus d’espectacle que fica contra la paret les convencions de lesposades en escena del teatre occidental. El que posa en qüestió es distingir a quin tipus de convenció general ens em d’atènyer , a la de dansa o a la de teatre... Sobre aquest punt jo crec queaquests espectacles proposen una organització de l’escena diferent: no hi un text però tampoc és ball completament. El text (com a drama) perd el seu rol principal i és un conjunt dels elements teatrals queproven de construir una proposta escènica. No hi ha una preocupació per la defensa del text pur o de la dansa pura.

La base i per tant les convencions envolten el que passa a l'escenari, el textsi existeix es transforma, a partir de propostes o moviments inicials dels actors. Això canvia tot la posada en escena doncs es veu un actor que a més a més de ser intèrpret, es converteix en creador,aquesta és principalment la convenció que crec que més es trenca, que saps que depenen de com estigui l’intèrpret potser ho farà d’una manera o d’una altra, no hi ha una coreografia totalment fixada ouna forma molt marcada de dir un text, una frontera, un límit prim que ens trasllada a Grotowski, que va portar les convencions del teatre fins al límit.

Convencions particulars
Les convencionsparticulars que he pogut distingir estan relacionades amb espectacles de la mateixa Pina Bausch (Café Müller, Orpheu & Euridike) o amb d’altres artistes (Jan Lauwers, Animalario, La Fura, La QuadraMàgica)

a) Amb altres espectacles de Pina Bausch
- En varis espectacles es fa de menys a més, comencen amb escenes més íntimes, d'un volum interpretatiu més petit i matisat per acabar amb unarepresentació més voluminosa tant a nivell d'energia com d'intèrprets. Doncs també comencen amb poqueta gent, un o dos intèrprets i s'acaba amb quasi tota la companyia sinó tota.
- Els de la Pina Bausch...