Antropologia Visual

Ruby, Jay
1996 Visual Anthropology. In Encyclopedia of
Cultural Anthropology, David Levinson and Melvin
Ember, editors. New York: Henry Holt and
Company, vol. 4:1345-1351.
VISUAL ANTHROPOLOGY
L'antropologia visual lògicament el producte de la creença que la cultura es manifesta a través de símbols visibles integrats en els gestos, cerimònies, rituals i artefactes situats en entorns naturalsi artificials. La cultura és concebuda com es manifesta en els guions amb trames participació dels actors i actrius amb les línies, vestits, accessoris i configuracions. La pròpia cultura és la suma dels escenaris en els quals un participa. Si hom pot veure la cultura, a continuació, els investigadors haurien de ser capaços d'emprar les tecnologies audiovisuals per enregistrar com ara de dadessusceptibles d'anàlisi i presentació. Encara que els orígens de l'antropologia visual es troben Històricament, en els supòsits positivistes que una realitat objectiva, es pot observar, la cultura més contemporània teòrics subratllen la naturalesa socialment construïda de la realitat cultural i el caràcter provisional de la comprensió de qualsevol cultura.
Hi ha una relació òbvia entre el cas que lacultura és observable objectivament i la creença popular a la neutralitat, transparència i objectivitat de les tecnologies audiovisuals. A partir d'una perspectiva positivista la realitat, pot ser capturat a la pel·lícula sense les limitacions de la consciència humana Imatges proporcionen un testimoni irreprotxable i: font de dades d'alta seguretat. Tenint en compte aquests supòsits, és lògic quetan aviat com ara les tecnologies disponibles, els antropòlegs van intentar produir l'enginy] la càmera el tipus de dades de la investigació l'objectiu de la T podria emmagatzemats en arxius i estaran disponibles per a estudis de les generacions futures (Edwards, 1992).
El pensament contemporani és més temptativa que la teoria positivista sobre la naturalesa de la vora saber cultural i sobre elque la pel·lícula pot gravar. En un món postmodern i postpositivista, la càmera es veu limitada per la cultura de la persona darrere de l'aparell, és a dir, pel·lícules i fotografies sempre tenen a veure amb dos coses, la cultura dels filmats i la cultura de les pel·lícules que. Com a resultat de veure imatges representacions d'una ideologia, s'ha suggerit que els antropòlegs utilitzen latecnologia en un reflexiu forma, alienar als espectadors de totes les hipòtesis falses sobre la fiabilitat de les imatges que veuen, i que els etnògrafs visuals busquen maneres de compartir la seva autoritat amb les persones que estudien.
Conceptualment, l'antropologia visual s'estén sobre tots els aspectes de la cultura que són visibles des verbals comunicació, l'entorn construït, el ritual i cerimonialde rendiment, la dansa i l'art amb el material la cultura. (S'exclouen d'aquesta discussió són els d'investigació variats usos de les tecnologies audiovisuals en antropologia física i arqueologia.) Encara que alguns antropòlegs visuals treballen en tots aquests zones, el camp no té una tradició d'una comunament acceptada que abasta tota la teoria-una antropologia de la comunicació visual ogràfica (Worth 1981). Atès el caràcter fragmentari de contemporani teoria, sembla poc probable que una gran teoria mai s'accepta comunament. el camp pot ser conceptualment ampli, però en la pràctica l'antropologia visual està dominat principalment per una interès en els mitjans de comunicació gràfica com ara un mitjà de comunicació del coneixement antropològic, és a dir, etnogràfics vídeos i fotografiesi, en segon lloc, l'estudi de les manifestacions pictòriques de la cultura.
Antropologia visual no s'ha integrat totalment en el corrent principal de l'antropologia. És trivialitzada per alguns antropòlegs com sobretot en relació amb ajudes audiovisuals per l'ensenyament. El establiment antropològic ha de reconèixer la centralitat dels mitjans de comunicació en la formació de identitat...