Antropología

Comentari crític del capítol “Cinturón negro, cinturón rojo”

WACQUANT, L. “Cinturón negro, cinturón rojo”. A: Los condenados de la ciudad. Guetto, periferias y estado. Pàg.165-191.

“Olvidar que el espacio urbano es una construcción social y política, en el sentido fuerte de la expresión, es exponerse a quedar atrapado por los “efectos del barrio” que no son más que una retraducción espacialde las diferencias económicas y sociales”

Antropologia Urbana 1

En primer lloc, resulta necessari mencionar que en el present document he procurat analitzar el fenomen de l’exclusió social des del tema del qual ens parla Wacquant a l’article: les banlieues obreres franceses (cinturón rojo) i el guetto negre nord-americà (cinturón negro).[1]

L’autor pretén feruna comparació des d’un punt de vista sociològic de les estructures de marginació urbana a França i als Estats Units. Tot i els processos d’exclusió que viuen ambdós col·lectius, val a dir que mostren processos diferents l’un de l’altre, tot i que hi ha la tendència a agrupar-los dins d’un mateix sac, com passa en general a l’hora d’anomenar els “marginats socials”.

Comencem doncs aveure en quins punts es diferencien els col·lectius de la nostra atenció: les banlieus no són guetos amb el sentit que adopta aquesta paraula en els seus orígens nord-americans i no tenen els mateixos factors ni incidència dins el procés d’exclusió. Gueto és una paraula pròpiament urbana, és un tipus de grup social amb l’etiqueta de marginal, que ràpidament localitzem en barris com el Bronx, d’EstatsUnits. Tot i això sí que és cert que hi podem establir alguns paral·lelismes. És molt fàcil atribuir la paraula gueto a diferents grups de persones, precisament pel fet que, com he dit, es tendeix a generalitzar a diferents nivells –també lingüísticament –el fenomen de la marginació.

Dirigint-nos ara a les banlieues, cal veure per què ara se’n parla amb tanta fervor quan abans despertavamolt poc interès. Perquè succeeix això? Per una banda, per canvis polítics i per un conjunt d’episodis- baralles, enfrontaments amb policia, tensions entre famílies als barris, etc., i per altra banda, per la magnificació d’aquest tipus d’esdeveniments per part de la televisió i la premsa. No oblidem que els mitjans de

Antropologia Urbana 2

comunicació contribueixen a creari perpetuar estereotips, i a estigmatitzar alguns col·lectius.

Per aquest conjunt de factors, doncs, es va a començar a comparar les zones on viuen els banlieues amb les dels guetos. A més a més penso que quan un tema comença a ser d’interès; en general, polítics i mitjans de comunicació s’encarreguen de difondre una falsa inseguretat en la població, per tal de justificar el seu tipusd’intervenció. I què és el que comença a passar amb les banlieues i l’atenció negativa que de cop desperta?

Que es comença a “guetitzar” per veu dels poders públics en general, atribuint-los diferents característiques d’identificació amb els guetos: són immigrants, amb vivendes de molt males condicions, a les perifèries, etc. Per a mi el més greu, però, és la connotació negativa que se liatribueix a la paraula gueto; les persones que formen un gueto no necessiten aquesta atribució conceptual, el que necessiten aquestes persones és que les seves condicions de vida canviïn o almenys puguin millorar.

Les desigualtats urbanes existeixen, això no ho podem negar i és evident que l’exclusió social està creixent de manera més profunda en els barris més pobres de les ciutats. Ésnecessari entendre aquests processos per entendre també el que ens explica el text. Per això vull anar més enllà i parlar del que passa quan ens trobem en aquesta situació. Ja he mencionat la part alarmista dels mitjans de comunicació, però la societat en general el que fa és relegar a aquestes persones que estan en el punt de mira, però les reconeix dins d’un “nosaltres”. D’aquesta manera, la...