Anàlisi psicològic de les pelicules "precious" y "hombre mirando al sudeste"

Context sociohistòric:
“Precious” (2009) del director Lee Daniels i “Hombre mirando al sudeste” (1985) del director Subiela són les dues pel•lícules que he escollit per a realitzar aquest treball. En primer lloc m’agradaria ressaltar que tot i la diferència d’època de producció de les dues pel•lícules (24 anys de diferència), les dues estan situades en una mateixa època, la dècada dels 80,concretament la primera ens situa a l’any 1987 i la pel•lícula de Subiela al 1985. Dos anys de diferència en que no només és important l’època cronològica sinó també la situació sociohistòrica i geogràfica en es desenvolupen els films.
“Precious” es desenvolupa als Estats Units, concretament en el barri de Harlem del districte del Bronx a Nueva York, una de les zones més marginals i pobres de NovaYork. Des de la dècada dels 40 el districte del Bronx va patir un deteriorament i decadència que continuà en la dècada dels 70 i 80 ja que la població blanca (majoritàriament jueus) va marxar amb l’arribada massiva de hispans i negres antillans i dels estats del Sud dels Estats Units. La superpoblació, la pobresa, la manca de comunicacions amb altres districtes, l’abandonament immobiliari per partdels propietaris… va crear una situació de marginació i de pobresa on que les condicions de vida eren extremes. A la pel•lícula podem veure la vivenda i el bloc de pisos on viu Claireece "Precious" Jones i les condicions de pobresa de tot el barri, aquesta situació de marginalitat es torna més problemàtica amb la incapacitat dels Serveis Socials de posar fi a aquestes situacions.(1)
Per altrabanda, la pel•lícula “Hombre mirando al sudeste” ens transporta a un hospital psiquiàtric argentí. Argentina va aconseguir a l’any 1983 nomenar president al Dr. Raúl Alfonsin després d’haver passat per una dictadura militar, per tant la pel•lícula es desenvolupa en una societat democràtica que s’aixecava d’una època dictatorial, però aquesta nova democràcia no va saber resoldre els problemes socials ieconòmics donant lloc a un augment de la pobresa.(2) Per altra banda la psiquiatria i la psicologia a Argentina

Models de bogeria i paradigmes psicològics:
És interessant la visualització d’aquestes dues pel•lícules ja que ens reflecteixen tres paradigmes psicològics diferents, d’una banda Subiela ens endinsa en la crítica al paradigma psicobiològic (introduint a Rantés en la sala depatologia i denotant-nos la manca de coneixement real que proporciona l’estudi del cervell en quant a les emocions, sentiments i conductes) i al paradigma psicoanalític (el que segueix el Dr. Denis), i per altra banda Daniels ens mostra el paradigma conductual amb les seves avantatges i carències.
Per bogeria, follia o malaltia mental Stevens, L. en el seu article “¿Existe la enfermedad mental?” ensdona claus per a la seva definició o més ben dit manca de definició ja que manté que no té una base biològica i que és diagnosticada segons una “…cuestión de valores, de lo correcto y lo equivocado, de lo apropiado y lo inapropiado” . Stevens ens dóna exemples com el de la homosexualitat així com Biglia, B (1999) ens en dóna sobre l’abús de substàncies, de cóm la psicologia i la psiquiatria hantitllat de anormals i patològics certs comportaments sota variables socioculturals a través del que Foucault anomena “pràctiques discursives”. Aquestes pràctiques discursives influeixen segons aquest autor sobre les coincidències de les persones a través dels processos de subjectivació (cóm mitjançant els discursos institucionalitzats es legitima certs coneixements i determina les formes d’entendre’sun mateix i el món).
La pel•lícula “Hombre mirando al sudeste” ens mostra una crítica a la poca o nul•la eficàcia de la psiquiatria del moment a través dels pensaments del Dr. Denis: “¿Quién le dijo a éste infeliz que yo puedo ayudarle?”; “Lo voy a dopar, en poco tiempo desaparecerà entre los otros, serà uno más y nunca volverà a ser uno.” “Pobre idiota, todavía no sabe que ese es su castigo…...