Arte primitivo

ART PRIMITIU

Fins al segle XX, l’estudi de les societats extraeuropees s’havia portat a terme des d’una visió externa, sense treball de camp i marcadament etnocentrista, és a dir, se les jutjava des dels estàndards i els valors de la cultura europea i des d’una postura de superioritat degut als seus sistemes de societat pre-moderna.
La idea dominant era que les cultures tenen una sèried’etapes en comú en la seva evolució encara que no tinguin contacte entre si.
L’aproximació etnocentrista canviarà amb els estudis sobre el terreny que s’iniciaran amb Bronislaw Malinowski (1884-1942) i Franz Boas (1858-1942), que adoptaran el mètode de la observació participant segons el qual per a l’estudi d’aquestes societats l’investigador s’hi ha d’introduir i participar de les seves rutines irituals. Aquest mètode s’adopta com a reacció a les informacions sesgades i a les malinterpretacions dels estudis realitzats per exploradors i missioners, que constituïen la font bàsica d’estudi de les cultures extraeuropees a finals del segle XIX.

A la seva obra The Primitive Art (1927) Franz Boas desmenteix algunes de les consideracions establertes sobre les cultures primitives desacreditantdefinitivament a través del estudi sobre el terreny aquesta visió etnocentrista i aproximant-se als fets des de la idea d’alteritat, és a dir, adoptant per afrontar l’estudi la visió de la cultura estudiada.
Notablement, afirma que no hi ha diferències entre els processos mentals d’aquestes societats i els de les societats occidentals, negant qualsevol mentalitat o raonament prelògic i amb això lasuperioritat dels individus occidentals.
S’adopta amb això la anomenada visió post-colonial, que supera el paternalisme amb que es mirava des d’Europa a les societats subjugades en la conquesta colonial.
Boas nega també l’existència remarcable d’evolucions anàlogues de llarg recorregut i en sentit ascendent, al·legant que cada cultura s’ha d’entendre com un producte històric determinat perl’ambient social i geogràfic d’aquest poble i per la manera com desenvolupa el material cultural que li arriba de l’exterior o com a fruit de la seva capacitat creadora, si bé reconeix que s’han donat les condicions adequades en llocs allunyats per produir manifestacions de caràcter similar.
Amb aquesta obra estableix també el funcionament d’algunes d’aquestes cultures segons un patró organicista, en elque tots els seus trets culturals definidors formen part d’un conjunt mutant on hi ha una major pervivència d’unes o altres formes, però que aquestes sempre estan lligades al fons espiritual de la cultura en qüestió, i on els elements independents al conjunt orgànic difícilment perviuen, amb el que hi apareixen en diferents manifestacions al llarg de la seva història. Amb això canvia també la idead’immutabilitat i de presumpta estabilitat al llarg de segles de les cultures primitives que es tenia a l’època.

En quant a les manifestacions artístiques d’aquestes cultures s’accepta el seu caràcter artesanal. Segons aquesta idea es considera que la aparició de certes formes típiques per senzilles que sigui constitueix la creació d’un art propi. Per a les societats primitives, aquestes formestenen el seu valor en l’excel·lència del seu procés i tractament tècnics amb el que, de processos de caràcter mecànic o quotidià, en sorgeixen manifestacions artístiques que es consoliden amb la creació d’un tipus i amb l’assoliment de l’excel·lència formal. És doncs aquest judici el que activa la consideració artística d’aquestes formes, ja que com afirma Boas “el judici de la perfecció tècnica (…)és estètic” (Boas, 1927). Des del moment en que apareix la noció de bellesa relacionada a la perfecció formal es comença a donar un procés de desenvolupament tècnic per tal d’assolir-la en la realització d’aquests tipus, fet que comporta que els objectes utilitaris (per exemple, una cullera) adquireixin estil.
L’establiment d’un estil en una cultura determinada dependrà del grau dependrà...