: Bases fonamentals i històriques de l’educació.

: BASES FONAMENTALS I HISTÒRIQUES DE L’EDUCACIÓ.
1.1 concepte d’educació. Referents històrics.
a) Concepte d’educació. Origen del terme.
educare: criar, alimentar.
Educació:
Educere: extreure de dintre a fora
PLATÒ: donar al cos i l’ànima tota la bellesa i tota la perfecció de que són susceptibles.
Sant Tomàs d’Aquino: promoció de la prole a l’estat perfecte de l’home, que és l’estat dela virtut.
Rousseau: obre de la naturalesa, dels homes o de les coses. És l’art d’educar als infants i formar als homes, és la formació dels hàbits.
Schwarz: formació metòdica del jove per fer-li adquirir la major perfecció que pugui assolir cada individu en la seva naturalesa i qualitats.
Manjón: sent educar perfeccionar, educació serà que tregui dols dons naturals el major partit possible,adornant-los, ennoblint-los i dirigint-los als altres fins pels que estan ordenats a fi que en l’home guanyin el saber a la ignorància, la raó a la passió, el deure al paler i sempre que hi hagi conflicte entre el bé i el mal, l’home sigui home i no bèstia.
García Hoz: perfeccionament intencional de les potencies específicament humanes.
Sarramona: acció organitzada cap a uns fins en què s’exerceixuna influència intencional sobre els humans que pretén ajudar-los a realitzar unes metes individuals i socials. Aquesta activitat intencional sistemàtica que apropa a un model, planteja la perspectiva filosòfica dels fins que orienten l’educació.
L’educació és: un procés d’humanització per als individus que suposa una acció dinàmica del subjecte educand amb els altres subjectes i amb el seuentorn. Es porta a terme d’acord amb una escala de valors i proporciona es bases de la integració social dels individus. Constitueix una dimensió bàsica de la cultura i garanteix la seva supervivència. És un procés inacabat i és una tasca complexa.
b) Termes afins a l0educació
Educabilitat: capacitat d’ésser educat. Característiques:
- Qualitat humana
- Inclou dimensions biològiques i culturals- Influència de l’exterior
- No acaba mai
- Apropa l’educand a la finalitat proposada
Ensenyament: procés interactiu entre educador, educant i context.
Aprenentatge: s’adquireix la capacitat de respondre adequadament a una situació que es pot haver viscut o no abans . base de tot el procés educatiu.
Instrucció: construir, formació subministrament per l’escola.
Formació: donar forma.Capacitació: adquisició de coneixements i habilitats per a fer una tasca.
Ensinistrament: estímul- resposta o condicionament sense reflexió.
Pedagogia: paido=nen; agog=conducció. Ciència o tractat que te per objecte d’estudi l’educació.
CLASSIFICACIÓ DE LES CIÉNCIES DE L’EDUCACIÓ:
Globalitzant (historia de l’educació, teoria de l’educació)
Metodològiques (pedagogia comparada, pedagogiageneral,…)
Areito Fonamentals (filosofia de l’educació, psicologia de l’educació)
sintètica (pedagogia diferencial)
Aplicades (didàctica, orientació, planificació, organització escolar ,… )

Fernández i Sarramona:

c) Característiques de l’educació
Bernabeu:
- L’educació implica acció. El procés educatiu no finalitza mai.
- Comunicació de la informació (emissor – receptor)
- Intenció oprojecte
- Intel•ligència
- Si no hi ha aprenentatge no hi ha educació
- Adquisició de valors, creences que t’ajuden
- L’educació té una meta referida als valors
- L’educand ha de poder escollir davant diverses opcions
- Integral
- Innovació per al canvi
Iyanga:
- Qui rep l’educació ha de rebre informació
- Contacte amb altres persones ja sigui directe o indirecte
- Hi ha objectius queorienten l’educació
- Intencionalitat
- Perfeccionament
- Procés gradual
- Procés integral
- Procés actiu
- Procés temporal

d) Dimensions de l’educació

- MORAL: hi ha una certa capacitat de guiar la conducta davant d’unes normes morals.
Autonomia: perfeccionament exterior creixement personal. Principi de justícia.
2 teories:
heteronomia: adquisició d’unes normes.
- SOCIAL: paper...