Carles riba i bracons

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 11 (2741 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 1 de junio de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
BIOGRAFIA
Carles Riba i Bracons neix a Barcelona el 23 de setembre de 1893. Humanista i professional de les lletres, rep sempre el suport familiar en el desenvolupament de la seva carrera literària, que comença de ben jove. Així, el 1911, just després d'acabar el batxillerat, publica una traducció de les Bucòliques de Virgili, finançada pel seu pare. Guanya, amb una Ègloga, la Flor Natural alsJocs Florals de Girona, ciutat on l'any següent coneix la seva futura esposa: la poeta Clementina Arderiu. Pel que fa a l'àmbit acadèmic, estudia la carrera de Filosofia i Lletres, juntament amb la de Dret per imposició familiar. Es doctora el 1938, amb una tesi sobre Nausica de Joan Maragall.

Residu de "La paraula a lloure" (1912-1919), el seu primer recull poètic, queda inèdit. Tal comsuggereix el títol, l'estructura dels poemes és lliure i, per tant, oposada a la de les Estances, publicades el 1919, però escrites durant els mateixos anys. En el recull s'hi observa la influència de diversos escriptors entre els quals destaquen Leopardi i Joan Maragall.

A partir de 1916, data del seu casament amb Clementina Arderiu, comença a exercir de professor de literatura a l'Escola deBibliotecàries (1916) on, entre d'altres, tindrà com a alumna la poeta Rosa Leveroni. A més, sota la protecció de Josep Carner, treballa de traductor per a l'Editorial Catalana i col·labora amb altres editorials i revistes com ara La Veu de Catalunya i La Revista —en aquesta darrera, assíduament des de la seva fundació fins al 1919. Porta a terme tasques molt diverses a les editorials, essencialmenttraduccions, entre les quals destaquen Històries extraordinàries (1915) i Els assassins de la Morgue (1916), totes dues d'Edgar Allan Poe. Amb tot, les traduccions que han estat una autèntica contribució cultural són, el 1919, l'Odissea d'Homer (el 1948 en va publicar la versió definitiva) i, el 1920, Electra i Antígona de Sòfocles.

El primer llibre d'Estances (1919) significa una novetat enl'ambient literari d'aquells anys. De tota manera, aquestes primeres passes com a poeta queden en un segon pla a causa del seu renom com a traductor i professor, i la seva producció lírica no és reconeguda i admirada fins més endavant. A diferència del primer recull de poemes inèdits, al primer llibre d'Estances ja hi trobem un poeta sense les vacil·lacions pròpies del principiant. En aquests inicisés considerat com a poeta obscur amb un cercle de lectors molt restringit fins als anys trenta, en què joves autors consideren la seva obra com un model que cal seguir.

Després d'un període de crisi entre el seu viatge a Itàlia (1920) i el viatge a Alemanya (1922-23), on estudia estilística amb Karl Vossler, és nomenat cap de la secció grega de la recentment constituïda Fundació Bernat Metge(1922). L'any 1923 entra a les Oficines Lexicogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans, on col·labora fins al 1932 en la fase preparatòria de l'elaboració del Diccionari general de la llengua catalana, sota les ordres directes de Pompeu Fabra, de l'obra del qual Riba és un continuador en l'Institut d'Estudis Catalans, fins al 1939.

Després d'un viatge a París per tractar qüestions sobremetodologia d'ensenyament, Francesc Cambó li atorga la càtedra de grec de la Fundació Bernat Metge, el 1925, amb la qual cosa Riba obté l'oportunitat de dedicar-se professionalment a la traducció dels clàssics. El 1927, viatja amb Clementina Arderiu, la seva dona, a Grècia, cosa que significa per al poeta, talment com els viatges a Itàlia i Alemanya, una fita molt important. Aquest mateix any, comença aexercir de professor auxiliar de grec a la Universitat de Barcelona, però és a partir de la creació de la Universitat Autònoma, el 1934, que, ja com a professor agregat, la seva activitat docent adquireix una importància indiscutible.

D'aquest període de consolidació cal esmentar, pel que fa a la crítica, Escolis i altres articles (1922), sota la influència ideològica d'Eugeni d'Ors, i Els...
tracking img