Carta joan pau ii als artistes

CARTA DEL SANT PARE JOAN PAU II ALS ARTISTES

Als que amb apassionada entrega busquen noves «epifanies» de la bellesa per oferir al món a través de la creació artística.

«Déu va veure que havia fet, i tot estava molt bé» (Gn 1, 31)

L'artista, imatge de Déu Creador

1. Ningú millor que vosaltres, artistes, genials constructors de bellesa, pot intuir alguna cosa del pathos amb el qualDéu, en l'alba de la creació, va contemplar l'obra de les mans. Un ressò d'aquell sentiment s'ha reflectit infinites vegades en la mirada amb que vosaltres, igual que els artistes de tots els temps, atrets per la sorpresa de l'ancestral poder dels sons i de les paraules, dels colors i de les formes, heu admirat l'obra de la vostra inspiració, descobrint en ella com la ressonància d'aquell misteri dela creació a la qual Déu, únic creador de totes les coses, ha volgut en certa manera associar.

Per això m'ha semblat que no hi ha paraules més apropiades que les del Gènesi per començar aquesta Carta dirigida a vosaltres, els que em sento unit per experiències que es remunten molt enrere en el temps i han marcat de manera indeleble la meva vida. Amb aquest text vull situar en el camí del fecunddiàleg de l'Església amb els artistes que en dos mil anys d'història no s'ha interromput mai, i que es presenta també ric de perspectives de futur en el llindar del tercer mil.lenni.

En realitat, es tracta d'un diàleg no només motivat per circumstàncies històriques o per raons funcionals, sinó basat en l'essència mateixa tant de l'experiència religiosa com de la creació artística. La pàginainicial de la Bíblia ens presenta a Déu gairebé com el model exemplar de cada persona que produeix una obra: en l'home artífex es reflecteix la seva imatge de Creador. Aquesta relació es posa en evidència en la llengua polonesa, gràcies a la semblança en el lèxic entre les paraules stwórca (creador) i twórca (artífex).

Quina és la diferència entre "creador" i "artífex"? Els qui creuran dónal'ésser mateix, treu alguna cosa del no-res-ex nihilo sui et subiecti, es diu en llatí-i això, en sentit estricte, és la manera de procedir exclusiu del Omnipotent. L'artífex, en canvi, utilitza alguna cosa ja existent, donant-li forma i significat. Aquesta manera d'actuar és propi de l'home en tant que imatge de Déu. En efecte, després d'haver dit que Déu va crear l'home i la dona «a imatge seva» (cf.Gn 1, 27), la Bíblia afegeix que els va confiar la tasca de dominar la terra (cf. Gn 1, 28). Va ser en l'últim dia de la creació (cf. Gn 1, 28-31). En els dies precedents, com marcant el ritme de l'evolució còsmica, el Senyor havia creat l'univers. Al final va crear l'home, el fruit més noble del seu projecte, al qual va sotmetre el món visible com un immens camp on expressar la seva capacitatcreadora.

Així doncs, Déu ha cridat l'home a l'existència, transmetent la tasca de ser artífex. A la «creació artística» l'home es revela més que mai «imatge de Déu» i porta a terme aquesta tasca abans que res plasmant l'estupenda «matèria» de la pròpia humanitat i, després, exercint un domini creatiu sobre l'univers que l'envolta . L'Artista diví, amb admirable condescendència, transmet l'artistahumà una espurna de la seva saviesa transcendent, cridant a compartir la seva potència creadora. Òbviament, és una participació que deixa intacta la distància infinita entre el Creador i la criatura, com assenyalava el Cardenal Nicolás de Cusa: «L'art creador, que l'ànima té la sort d'allotjar, no s'identifica amb aquell art per essència que és Déu, sinó que és només una comunicació i unaparticipació del mateix »[1].

Per això l'artista, com més conscient és de la seva «do», més se sent mogut a mirar cap a si mateix i cap a tota la creació amb ulls capaços de contemplar i d'agrair, elevant a Déu el seu himne de lloança. Només així es pot comprendre a fons a si mateix, la seva pròpia vocació i missió.

L'especial vocació de l'artista

2. No tots estan cridats a ser artistes en...