Coaching

L'ART D'ESTIMAR-SE UN MATEIX

Les experiències que anem visquen al llarg de la nostra vida física, es van acumulant a la consciència. Per tal de no carregar aquesta més del compte, la informació apresa per la consciència es diposita dins la biblioteca nacional pròpia, la subconsciència. La subconsciència és la part de la nostra ment que va emmagatzemant informació i motiva la nostra conductasense adonar-nos-en.
Aquestes experiències viscudes per mi mateixa són reflexos dels paradigmes que tinc guardats dins del meu subconscient. Imagineu que el vostre subconscient és una biblioteca i que cada volum o llibre és un paradigma. Si passegem per la biblioteca veureu que hi ha llibres nous i d'altres de molt antics, com ara llibres embolicats amb pell, lloses de pedres gravades i tambérajoles de fang amb inscripcions cuneïformes. Aquests documents tan antics són els paradigmes heretats dels vostres avantpassats que han anat passant de generació en generació i ningú en aquest procés de transmissió, s'ha aturat i s'ha posat a pensar en si el que li estaven dient té sentit o no. El que ens trameten en molts casos és un cúmuls de pors que no són nostres sinó d'aquell individu passatque les va viure com a tal. Com tot, els paradigmes van evolucionant i les pressions socials són una font molt important de motllos obsolets. Aquestes enciclopèdies poden ésser antigues, passades, modernes o fins i tot futuristes.
La gran quantitat de paradigmes obsolets i contraproduents ens programen la vida i ens fan creure veritats col·lectives en molts casos negatives que ens afectenemocionalment i en conseqüència al nostre cos. Una de les disfuncions més típiques és la manca d'autoestima. Els motllos rígids adquirits i la pertorbada visió de les coses a través dels nostres sentits, generen una imatge distorsionada d'un mateix. Fem un exercici pràctic. Agafa unes ulleres que tinguin un color del vidre singular. Imagineu que són de color vermell i ens les posem. El que veiem através del vidres vermells és una realitat vermella, un món de color vermell, el cel, l'aigua, el terra, les persones. Però realment no són així. Imagineu doncs que els vostres paradigmes són aquest vidre vermell i que us fan veure les coses des de la visió roja paradigmàtica.
Imagineu que sou uns atletes que esteu a punt de disposar la carrera de la vostra vida. Una cursa d'obstacles. Si percebem lavida com una cursa d'obstacles, l'únic que ens trobem pel camí són aquestes tanques que dificulten el teu ritme de cursa. Imagina que cada tanca fos un paradigma propi i que no tenen raó d'estar allà perquè tu els saltis o hi ensopeguis. Són senzillament un miratge originat per la teva ment i com que no ho qüestiones, la tanca segueix allà. Una tanca que els teus pares salten, els teus avis salten,els teus amics salten, etc, etc.
Tot això és un miratge. No existeixen aquestes tanques. Només existeixen dins de la teva ment. Per tant, el que us animo a provar és que desautoritzem aquests motllos, paradigmes, models, com vulgueu anomenar-los per tal de poder córrer per la pista sense obstacles. Que pugueu treure aquelles ulleres de fons vermell i veieu la múltiple varietat de colors que técada realitat.
La nostra autoestima va lligada als paradigmes i aquests no deixen que puguem veure la bellesa interna que tenim i que és infinita i inalterable. L'amor cap a un mateix és pura energia positiva i brolla de la font inesgotable que som. Per tal de retrobar-nos amb aquesta energia és molt important desautoritzar els paradigmes que ens perjudiquen. Després, a través de la repetició ila meditació , podrem guanyar el partit de tennis que disputarem amb la consciència. El trofeu es disputa entre el jo paradigmàtic i el jo lliure. Estarem una temporada jugant a tennis, però hem d'enfocar-ho de forma divertida! Imaginant una raqueta que torna aquelles pilotes negatives cap a la consciència i aquesta no les pot tornar. La consciència juga utilitzant la por, ja que ella no vol...