Resum i interpretació de Zero en expressió oral.

“CERO EN EXPRESIÓN ORAL”.
Quan Madrid es va presentar davant dels membres del COI per optar a organitzar els Jocs Olímpics del 2020, al dia següent, a les xarxes socials i a la premsa només esparlava de la deslluïda presentació de la candidatura. La derrota de Madrid es va atribuir a altres factors, però han sorgit algunes preguntes, una d’elles es demana so deu ser que els espanyols tenimmenys habilitats que altres països per parlar en públic.

Antoni Gutierrez-Rubí explica que això es deu a que la tradició educativa espanyola mai ha posat l’èmfasi en les exposicions orals i que, finsfa poc, tampoc s’havia donat importància a l’anglès.
Gutierrez-Rubí diu que no es que els espanyols siguin més maldestres que altres per parlar en públic, ja que tenim grans qualitats i la nostracultura ens fa molt sociables, però la sociabilitat natural no ens et prepara per fer debatre una idea o fer una exposició oral, cal treballar-s’ho.

Tot això ens preocupa també en l’àmbituniversitari. Com diu Adolfo Lucas, la majoria dels alumnes no sabes exposar les seves idees i això es complicaria a l’hora de superar una entrevista de treball.
Lucas comenta que hauria d’haver-hi unaassignatura obligatòria, o al menys obligar a tots els alumnes a fer exposicions orals sovint.

Tots els assessors i experts en comunicació oral coincideixen en que practicar és l’únic truc. AntonellaBroglia, organitzador a de TEDxMadrid, explica que parlar en públic es un fet atípic, traumàtic, i que per això sorgeix la por; però si practiques, quan arribi el moment, la ment estarà preparada perreconèixer la situació, podràs afrontar-ho sense bloquejar-te.
A les conferències TED, les xerrades no poden passar dels 18 minuts, Broglia apunta que s’ha de condensar al màxim, seleccionar, primer detot, la idea. Per que no n’hi ha prou amb ser un bon parlador, s’ha de tenir alguna cosa a dir. L’objectiu és transmetre la veritat, autenticitat. A tot això hi contribueix el llenguatge no verbal....