Conflicto i litigación. analisis sortu

1.- Parts en conflicte i definició del mateix.
El treball que hem anat desenvolupant durant el semestre ha girat al voltant del conflicte històric basc que hem pogut concretar gracies als darrers esdeveniments, en el darrer episodi marcat per la presentació del partit abertzale Sortu (“néixer” en euskera) a les eleccions municipals basques. Es un conflicte provocat per el desig per part del’Estat Espanyol i sobre tot del principal partit de la oposició de que aquesta llista, al igual que va succeir amb les anteriors sigui legalitzada. Com a conseqüència d’això a mesura que passaven els mesos el conflicte ha anat evolucionant i s’ha mostrat significativament actiu. Això explica la transformació d’alguns dels actors, en el cas de Sortu havent-se de transformar en Bildu (“aplegar” eneuskera) i l’aparició de nous com el tribunal constitucional que es qui finalment ha possibilitat que aquesta darrera formació representi els interessos abertzales al país basc amb un gran èxit electoral.
De banda de l’Estat, del seu aparell jurídic (fiscal general) i el principal partit de la oposició (PP) el conflicte te la seva raó de ser en impedir que un partit abertzale que ellssignifiquen com a “braç polític” de la banda terrorista ETA i “mes d’allò mateix”, no pot concorre a unes eleccions democràtiques. El partit Sortu per la seva banda defensa el seu dret a concorre en les eleccions municipals manifestant el seu rebuig a la violència i el seu desig de poder representar als ajuntaments a una població significativa que te aquest dret democràtic. De fet, a data d’avui uncop legalitzats i passades les eleccions Sortu defensa davant el Tribunal Constitucional un recurs basat en la experiència que ha tingut Bildu.
2.-CONSEQUENCIES DEL CONFLICTE
Les conseqüències del conflicte no han estat satisfactòries per cap de les dues parts implicades. D’una banda i si be es cert que Bildu a obtingut un èxit sense precedents al panorama municipal i territorial del paísbasc, ha hagut de prescindir de persones que figuraven en Sortu i que encara avui reclamen la seva legalització com a partit polític. Ens trobem doncs en un escenari on no esdevé confirmada la opció abertzale basca com a portaveu formal i el dubte envers la seva relació amb la banda terrorista ETA segueix intacte i de segur que serà aprofitat de manera interessada d’ara en davant.
L’Estat enuna situació actual de baixa credibilitat, i el partit de la oposició que volia impedir a tot cost la presentació de Sortu a les eleccions d’una comunitat en que el seu partit havia emergit de manera notable, han vist com les urnes han premiat la corporació Bildu, successora de Sortu i que ha assolit una part significativa d’ajuntaments i de llocs a les diferents diputacions.
De totesmaneres, en ser un conflicte obert i donat el seu dinamisme les conseqüències s’aniran produint com a resultat de les respostes bidireccionals negativitzadores que s’hi vagin donant entre les parts implicades.

3.-SORTU DES D’UNA PERSPECTIVA SISTÉMICA DEL CONFLICTE

Des d’una perspectiva sistèmica ja varem intentar assolir coneixement d’allò que provocava l’establiment del conflicte d’esd’una vesant comunicativa. Com pretenia explicar abans son les significacions (abertzale= ETA, violent, intolerant; Estat=opressor, intolerant...) i les practiques relacionals que aquestes produeixen (manifestacions, negativització, sentiment frustració, rebuig del exogrup) les que ens permeten arribar al propòsit d’aquest conflicte.
Analitzant la instrumentalitzat[1] del conflicte, Segons lestesis de Coser, el conflicte te com a finalitat utilitzar aquestes relacions negatives possibilitades per la frustració dels seus membres, per enfortir la cohesió interna de les parts implicades. El mateix grau de percepció negativa mútua mitjançant la negativització de l’altre i la categorització i creació d’estereotips. Així penso que les causes del conflicte nomes es pot analitzar des de la...