Consum de cannabis a la udg

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 15 (3741 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 1 de mayo de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
CONSUM DE CANNABIS A LA UdG
Sílvia Rodríguez Miquel i Eva Roma i Vergés

El consum de drogues ha estat sempre present en la història de la humanitat. Tot i així, hi ha hagut una diferència del consum i de la imatge d’aquest.
A Espanya la investigació sociològica de les drogues (legals i il•legals) es va iniciar tard en comparació a la resta de països europeus. El primer estudi oficial vaestar encarregat al 1979 a CIDUR-EDIS per INJUVE (Comas, 1995). En els 10 anys següents, gràcies a l’aportació d’aquests estudis, es van prendre determinades mesures des del Pla Nacional sobre Drogues; alhora que es van fer altres estudis sobre la estabilitat del fenomen, és a dir, si es produïen canvis significatius o no sobre l’impacta social de les drogues. Als anys 90, el interès es centrava endescobrir les diferències de la percepció social i l’afecte en la col•lectivitat d’aquest fenomen (Carmen, 1996).
En l’actualitat, tot i la gran quantitat de bibliografia existent sobre la matèria se sap que el fenomen de les drogues és un camp d’anàlisis difícil de delimitar i precisar.

El fet de consumir drogues o no, depèn molt de l’estil de vida de cadascú. L’estil de vida es defineix comla manera general de viure, la qual es veu influenciada per les relacions socials (pares, germans, companys, amics, etc.), per als medis de comunicació, per al nivell econòmic, cultural, etc. Els estils de vida poden fomentar la salut i el benestar o tot el contrari.
L’estil de vida insà es caracteritza sobretot pel consum de drogues, tot i que hi ha altres conductes de risc que posen en perillla salut; com per exemple conduir a velocitats elevades, promiscuïtat sexual, falta d’exercici físic, mals hàbits alimentaris, etc. Els estils de vida poc saludables es consideren responsables del 40% de les defuncions a les societats desenvolupades (Álvarez et al., 1996).

El problema de les drogues, per tant, és un tema vigent i d’interès general, ja que és un problema que inclou repercussionssocials, sanitàries, d’ordre públic, econòmics, etc. A més a més, essent la Universitat el punt de partida del nostre futur, és lògic preguntar-nos fins a quin punt existeixen esquerdes que la fan vulnerable davant els problemes de la societat.
Quan la societat adopta una sèrie de valors, el seu estudi és imprescindible per predir la seva evolució i prendre mesures per evitar catàstrofes majors.Actualment, la llibertat existent fa accessible des de qualsevol àmbit l’obtenció de drogues i per tant, a falta d’una correcta conscienciació i/o educació, el desencadenament a la drogodependència.

Les drogues més habituals són el tabac i l’alcohol, ja que tot i les advertències de la seva perillositat (“Las autoridades sanitarias advierten: fumar perjudica seriamente la salud”; “bebe conmoderación, es tu responsabilidad”) són les drogues legals, socialment reconegudes, i amb els efectes nocius a més llarg termini.
El 97’8% dels universitaris madrilenys, generalitzable a la resta d’universitats de l’estat, saben què és el cannabis, dada que el situa en la droga més coneguda per la població, descartant les ja esmentades drogues legals com són el tabac i l’alcohol (Carmen, 1996).El cannabis és una planta anomenada científicament Cannabis sativa i és coneguda pels seus efectes psicoactius, els quals són deguts als seus principis actius: tetrahidrocannabiol (THC).
Els derivats més consumits són el haxís i la marihuana.
El haxís s’elabora a partir de resina acumulada a les flors de la planta femenina, premsada fins formar una pasta compact de color marró, el color de laqual recorda la xocolata. Per aquest motiu, col•loquialment rep també aquest nom. La seva concentració de THC és superior a la de la marihuana, i per això, la seva toxicitat és major.
La marihuana en canvi s’elabora a partir de la trituració de les flors, fulles i tiges seques.
El THC és particularment soluble en olis, motiu per al qual tendeix a acumular-se en els teixits grassos de...
tracking img