Diarios de la calle

Durant aquest text, tractarem la pel•lícula “Diarios de la calle” de Ricard LaGravenese, en la que una professora novata entra a un institut de un barri conflictiu en el que hi ha molta diferencia entre ètnies, moltes disputes entre bandes, y moltes desgracies personals. Per tractar aquesta pel•lícula em basaré en les instruccions donades per la professora Pilar. Com en quasi tots els temes queem tractat durant l’any ens ha fet gaudir de diverses cites, tant de textos seus com d’altres autors, que mai podré oblidar en una futura etapa com a docent. Per poder elaborar aquest text ens a demanat que elaborem un text nou i original, i que millor manera de fer-nos saber que vol dir açò que mitjançant un fragment de Nieves Blanco, una de les autores que em pogut gaudir durant tot l’any. “Nuevo significa que no es una mera repetición de lo leído o escuchado; original quiere decir que tiene su origen en el que ahora lo piensa, las propias idees y experiències con lo escuchado y leído.” Com tot el que hem fet durant l’any, aquest text ens va ha ajudar en una futura tasca docent, en la que com ens ha mostrat Pilar y com em pogut veure a la pel•lícula, la podem tractar d’una maneradiferent a la que, al menys, he pogut gaudir jo quan era menut. Durant el transcurs d’aquesta pel•lícula m’han inquietat diverses preguntes. La primera, que ma quedat completament resolta ha sigut: Es possible realitzar aquestes activitats en un barri tan marginal? Altres de les preguntes que m’he fet son: Per que no rep me ajudes dels companys si te la classe mes conflictiva? No es deuria de donar mesajudes a la gent en ganes de millorar l’educació? La bona harmonia en els alumnes de classe i la mestra fa que els resultats siguen millors? Com fer-se arribar als alumnes? Es bo dur els disgustos que tens a classe a casa? Totes questes preguntes les he pogut tractar també duran tot el curs amb la assignatura de didàctica, y gràcies a la professora les he pogut resoldre amb facilitat.
Aquestaprimera pregunta: es possible realitzar aquestes activitats en un barri tan margina?, me la vaig plantejar a l’inici de la pel•lícula, veia que era quasi impossible que aquests xics agafaren un bon camí i els interessaren les activitats que realitzaven a l’escola. Per poder encaminar a aquests alumnes la professora intenta diverses coses, una d’elles mostrar-los el que es la rima mitjançant lescançons que sentien, un altra de les coses mes importants que succeeixen per a que aquests alumnes vegen l’escola com algo productiu és que la professora els faja vore totes les coses que tenen en comú entre ells. Aquesta ultima activitat la podem emmarcar dins com una pràctica de acollida, ja que la professora intenta que els alumnes es coneguen una miqueta. Ací es on comença tota l’harmonia que es creadins d’aquesta classe, gracies al desig que aconsegueix la professora de captivar l’alumne i no crear una rutina desde el primer dia. A partir d’aquest desig flueixen totes les relacions i totes les activitats que es produeixen a la classe durant el transcurs de tota la pel•lícula.
Per que no rep mes ajudes dels companys si te la classe mes conflictiva? Desde el principi de la pel•lícula podemveure que la cap de estudis ja va recriminant-li a la nova professora tot el projecte que du preparat per utilitzar-lo a les diferents classes que te que impartir. Seguidament el primer dia de classe després de que els alumnes es barallaren a la classe la única cosa que fan els companys es riures de ella. No seria mes oportú ajudar-la i intentar donar-li algun consell? A les classes que em donatdurant tot l’any he pogut veure que els companys son molt essencials per a que un projecte vaja be, ja que aquests son els que et poden ajudar en diverses activitats i en les dificultats que et pugues torbar per a que aquest tinga el efecte desitjat. Mitjançant una de les visites que ens va brindar la nostra professora em queda mes clar aquest tema, ja que Paqui una professora que va vindre per...