Edip rrei

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 6 (1431 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 17 de enero de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
ÈDIP REI DE SÒFOCLES

Èdip rei és una tragèdia grega escrita per Sòfocles, de data desconeguda. L'obra dramàtica narra la història d'Èdip, príncep de Tebes, fill de Layo i Yocasta. Abans que els pares es casessin l'oracle de Delfos els va advertir que el fill que tindrien seria l'assassí de Layo, el pare, i l'espós de Yocasta. El pare, en saber la predicció va agafar por, i quan va néixer elprotagonista, encarregà que fos matat per un dels seus súbdits Aquest, l'hi va perforar els peus d'Èdip i el penjà en un arbre a la muntanya de Citró, sense seguir l'ordre que li va manar el rei Layo. Per aquest lloc passà un pastor dels ramats del rei de Corint, i quan va sentir els crits i els plors del bebè el recollí i l'entregà amb la fi què Polibàsic el cuidés. Peribea, l'esposa de Polibil'adoptà a casa seva i l'anomenà Èdip.

El protagonista, quan va arribar als catorze anys, apte en tots els jocs gimnàstics i admirat per molts oficials de l'exèrcit ja que en ell hi veien un futur soldat. Un dels seus companys de joc, amb l'enveja que l'hi produïen les capacitats d'Èdip l'insultà i l'anomenà fill adoptiu. En conseqüència d'això i de tots els rumors que havia sentit, li preguntàa la seva mare si era adoptiu o no, però Peribea, mentint-l'ho, li va dir que ella era la seva mare biològica. No obstant i això ell no estava convençut en la resposta que va rebre i per això acudí a l'oracle Delfos, qui li pronosticà que mataria el seu pare i que es casaria amb la seva mare, Yocasta. A més a més li aconsellà que no tornés a Cortint, el lloc on Èdip va néixer. El protagonista ensentir aquestes paraules li va prometre que no tornaria més a Corint, i va emprendre el camí cap a Fòcida. Durant el viatge, va trobar-se amb L'Esfing, un monstre de cap, cara i mans de dona, veu d'home, cos de gos, cua de serp, ales d'ocell i urpes de lleó. El monstre des de dalt d'un turó detenia a tot aquell que passava per allà i els hi feia una pregunta i si no la responien els hi provocavala mort.

Creont, el rei de Tebes tenia una germana anomenada Yocasta. Ell va prometre la mà de la seva germana i la corona a aquell que aconseguís desxifrar l'enigma de l'Esfing. El qual era, Quin és l'animal que al dematí té quatre peus, dos al migdia i tres a la tarda?. Èdip que desitjava enormement la glòria va donar la resposta del misteri a l'Esfing dient que era l'home, ja que en laseva infància camina amb les mans i els peus, quan creix només, sobre els seus peus i en la vellesa, amb l'ajuda d'un bastó com si fos un tercer peu. L'Esfing, enormement furiosa perquè algú havia donat la resposta correcte, es va suïcidar obrint-se el cap amb una roca.

Posteriorment, Èdip es casà amb Yocasta i van viure feliços durant molts anys tenint diferents fills anomenats, Etèocles,Polince, antígona i Irmen. Fins que un dia hi va haver una gran pesta que arrasà a tota la regió sense que hi hagués un remei i l'oracle de Delfos els hi va informar que aquesta calamitat només desapareixeria quan l'assassí de Layo fos descobert i expulsat de Tebes. Èdip emprà les investigacions com un bon rei però aquestes van revelar que qui havia matat a Layo era el mateix amb qui s'havia casatamb la seva mare, és a dir, era el nou rei de Tebes, Èdip.

Pel que fa l'estructura del llibre, podem dir que és una obra dramàtica d'un sol acte degut al desenvolupament de l'obra ja que transcórrer en una sola unitat de temps. L'autor es presenta com a testimoni però no participa de cap manera en el desenvolupament de la trama.
L'obra és una tragèdia ja que compleix les tres condicionsnecessàries per ser-ho, és a dir, posseeix personatges eminents, d'elevada condició social, està explicada en un llenguatge solemne i elevat i acaba amb la mort, suïcidi o bogeria d'un o varis personatges sacrificats per revelar-se contra les lleis del destí.
El llenguatge emprat és majoritàriament formal on hi apareixen recursos estilístics com metàfores, personificacions i símils. La ironia i...
tracking img