El cine

CINE DE TERROR

El cinema de terror és un gènere cinematogràfic que es caracteritza per la seva voluntat de provocar en l'espectador sensacions de por, por, disgust, repugnància o horror. Els seus arguments freqüentment desenvolupen la sobtada intrusió en un àmbit de normalitat d'alguna força, esdeveniment o personatge de naturalesa maligna, sovint d'origen criminal o sobrenatural.Característiques:

El cinema de terror beu de les fonts de la literatura i les supersticions i llegendes tradicionals, així com de temors i malsons nascuts de contextos socioculturals molt més actuals i precisos. D'una banda, de la novel·la de terror, nascuda en la segona meitat del segle XVIII, per altra, de la tradició oral del conte de por, àmpliament desenvolupada en les societats rurals de totes lescultures. D'aquí, en darrer terme, sorgiran els elements i personatges bàsics utilitzats en les pel·lícules d'aquest gènere: els vampirs, l'home llop, els monstres, fantasmes, bruixes, zombis, així com les desgràcies rèpliques humanes, a l'estil de Frankenstein.
Altres senyes d'identitat de gènere són un ús molt particular de la il·luminació, que moltes vegades tendeix a inspirar-se en la pinturaromàntica alemanya del segle XIX, la qual es caracteritza pel recurs freqüent al clarobscur, als contrastos de colors i els tons penombres , efectes molt apreciables en el cinema expressionista dels primers anys (Murnau, Fritz Lang). Els espais o escenaris més visitats seran la nit, cementiris, la casa abandonada, el castell, les ruïnes, el laboratori lúgubre, el bosc o el erm ombrívol, el jardídecadent, que han acabat conformant un catàleg de "llocs" comuns. Així mateix, mai ha de faltar una banda sonora densa i suggerent (El resplendor, Psicosi, Tauró ...), al costat d'uns esgarrifoses efectes de so (L'exorcista, Alien, Dràcula de Bram Stoker de Coppola ...), efectes que en els últims temps ratllen més aviat en el ensordidor (Sóc llegenda, de 2007).
El públic se sent atret cap aaquest tipus de pel·lícules precisament pels estímuls emocionals nous i intensos que rep, és a dir, l'insòlit-escabrós inscrit momentàniament en la rutina diària. Els efectes fisiològics que experimenta l'espectador horroritzat a la seva butaca inclouen fortes pujades d'adrenalina, amb dilatació de nines, acceleració cardíac i respiratori, i suor freda, la qual cosa normalment es tanca amb unalleujament final, en el qual, d'acord amb la rematada que hagi tingut la història, regnarà el consol o el desconsol.
El motor sensacionalista en aquestes pel·lícules és, en molts casos, l'exhibició de la crueltat, humana, bestial o sobrenatural, com a representació del Mal, en qualsevol de les seves moltes variants, i això explica que la gran competència comercial en aquesta indústria hagi generat unaescalada indiscriminada de continguts truculents en el gènere al llarg dels últims anys.
A part del Mal i molt lligat a ell, l'ocult o misteriós, com és lògic, defineix també al cinema de terror com a gènere, i ho fa tant en el pla arquetípic com en el seu desenvolupament escenogràfic. El ocult suggerit serveix tant per a referir-se a la temàtica del cinema de terror com a la seva caracterització iposada en escena, de vegades tendeix, com en el suspens, a escatimar informació al atribolat personatge, informació ja coneguda pel públic, que, impotent a la seva butaca, espera angoixat esdeveniments. Altres vegades es procedeix a l'ocultació i suggeriment a través de l'exacerbació enganyosa del decorat, de la manipulació de la fotografia, del maquillatge, etc., O per mitjà de la més pura isimple privació dels elements implicats, com en la tècnica del fora de camp (l'escena terrorífica transcorre fora de l'objectiu de la càmera, la qual es centra en els seus voltants; l'espectador únicament "l'escolta" o s'imagina), la interposició del personatge entre la càmera i l'element terrorífic, etc.

Anys 50 y 60 :
Si es parla de cinema de terror, no es pot passar per alt la productora...