El síndrome de 1941: esl orígens de la guerra freda

Claudia Arribas Villà
Hist. Contemporànea 1er
Grup 2
Xavier Domènech
El Síndrome de 1941
-------------------------------------------------
Francisco Veiga
-------------------------------------------------


Per entendre les arrels de la Guerra Freda cal fer un pas enrere a la Segona Guerra Mundial, fins als atacs sorpresa viscuts per les dues superpotències a 1941. Tant EstatsUnits com la Unió Soviètica van viure una agressió completament desprevinguda i traumàtica, a la que van respondre destinant totes les seves preocupacions a reforçar al màxim el seu sistema defensiu. Un cop les dues superpotències van saber (tornar-se) i conseguir la victòria a la Segona Guerra Mundial, es van veure una enfront l’altre amb un sistema defensiu molt desenvolupat, de manera quecadascuna representaba una amenaça constant per l’altre. A partir d’aquest moment, cada cop que una d’elles avancés en la carrera d’armes l’altre estaria inmediatament al mateix nivell. Si alguna cosa els havia ensenyat els atacs de 1941 era a anticipar el possible atac sorpresa de l’enemic, i això formaria la sòlida base de la Guerra Freda.

El que ténen en comú els atacs viscuts a 1941 és quevan ser una absoluta sorpresa tant per els fronts de combat com per la població que havia estat atacada. Quan es perd una batalla per no estar prou preparat davant el contrincant; per tenir pitjor armament, pitjors homes, o simplement pitjors estratègies de combat, la derrota es viu d’una manera molt diferent que quan rebs un atac brutal totalment desprevingut en el qual no tens manera possible dereaccionar. Això és el que van viure la Unió Soviètia i els Estats a través de l’Operació Barbaroja i el Atac a Pearl Harbor, respectivament.

La Operació Barbaroja va tenir lloc el 22 de juny de 1941. L’objectiu primordial de Hitler era la invasió de la Unió Soviètica i la destrucció del sistema defensiu soviètic per complet. L’exèrcit alemany comprenia 4 milions d’homes, els quals estavenmolt més ben entrenats i manats, amb molta més experiència en combat, i amb una gran amplitud de tàctiques – especialment la famosa tàctica de la “guerra llampec”. D’altra banda, els soviètics teníen al seu favor un inmens espai a ser conquistat, però una clara inferioritat en quant a homes i mitjans. A primera instància, el exèrcit soviètic es va derrumbar. Tantmateix, va haver un factor en quèno havien caigut els estrategues alemanys: el dur i interminable hivern rús. El fred insuportable i la ràpida repotenciació de la industria bèlica soviètica van portar a la derrota de Stalingrad al desembre de 1941.

L’Atac a Pearl Harbor es caracteritza per la traumatització i el trencament de tots els esquemes per part dels americans. Tot el país es va dormir el 6 de desembre amb una ideamolt diferent del món respecte al que pensarien poques hores més tard. El president Roosevelt ho va descriure com “un día que vivirá en la infamia – los Estados Unidos de América fueron repentina y deliberadamente atacados” (Roosevelt, Discurs 3 desembre 1941). L’objectiu del atac era en primer lloc debilitar militarment als Estats Units i a l’hora conseguir negociar per trencar l’embarg dematerials estratègics cap al japó disenyat per Roosevelt un any enrere. Van destruir gairebé tota la Flota del Pacífic de l’Armada d’Estats Units. El dia després de l’atac, Roosevelt declararia la guerra al Japó i conseqüentment Hitler li declararia la guerra als Estats Units. La relevància de Pearl Harbor va ser la capacitat estratègica japonesa, que va demostrar per un moment ser una amenaça mundialfins i tot superior a la Alemana.

Aquests atacs inesperats i agònics van crear el síndrome de 1941: la por de ser atacat repentinament un altre cop. Aquesta obsessió els va fer destinar totes les seves preocupacions a la defensa del seu país i a estar sempre en primera posició de la carrera d’armes. El que les dues superpotències teníen molt clar era que un atac d’aquesta mena no es podia...