El tono de la enseñanza
Páginas: 6 (1394 palabras)
Publicado: 3 de noviembre de 2013
Max van Manen
El tono en la enseñanza
El lenguaje de la pedagogía
PAIDÓS EDUCADOR
Alumne: BERNAT MAYOR VIVES
Professora: MAR ESTEVE
Max van Manen, professor de l’universitat d’Alberta, va escriure aquest llibre dirigint-se a professors i pares. És un recull situacions, on els nenes acostumen a ser elsprotagonistes, que ens fan reflexionar sobre com estem fent la nostre feina d’educadors, tant sigui com a pares o com a mestres.
El llibre te poc menys de 100 pàgines, i està dividit en 12 capítols, no s’utilitzen tecnicismes i el llenguatge es molt planer, possiblement perquè a tothom li sigui fàcil arribar a les idees que el autor vol transmetre.
Els capítols solen estar estructurats d’una maneramolt determinada: en primer lloc es narra una o varies situacions, de una temàtica determinada, i seguidament l’autor ens en fa una reflexió, de manera que al lector li sigui molt més fàcil comprendre el que la se’ns vol transmetre.
Un cop acabat el llibre, ens adonem que el que intenta fer-nos arribar Manen, és que, en el camp de l’educació, no es pot generalitzar, tot els casos, escoles i nens sóndiferents, amb unes característiques i un entorn diferenciat, així que no em de buscar solucions generals, sinó que com a educadors que som, ens em de saber adaptar a la singularitat de cada nen, de cada cas.
Des de la primera pàgina, el autor fa que d’alguna manera o altre, ens sentim identificats amb el que ens està explicant, les històries que narra no acostumen a ser casos excepcionals,sinó casos que tots em pogut viure directe o indirectament. Això fa que la lliçó moral que ens dona a continuació sigui molt més efectiva, i al mateix temps lògica.
Els tres grans eixos vertebradors que donen forma al llibre i a les seves històries són els conceptes de sol·licitud, sensibilitat i tacte en l’àmbit pedagògic.
La sensibilitat pedagògica, personalment l’entenc com la manera enque ens em de comportar davant d’un nen, com l’hem de mirar, els gestos que hem de fer, la nostre expressió... La manera en que percebem que el nen ens necessita. Adoptar una actitud agressiva amb un nen que està plorant perquè la seva mascota s’ha mort, seria una sensibilitat pedagògica inadequada, ja que el nen no “sol·licita” aquesta actitud, sinó que necessita suport, ànims, consol... Lasensibilitat ens permet comprendre com ens em de comportar enfront unes circumstàncies canviants, tenir la sensibilitat per discernir el que és millor per a cada nen.
La sol·licitud pedagògica, jo l'entenc com la manera que el nen sol·licita ser tractat, la manera en que el nen crida l'atenció del professor perquè aquest el tracti després d'una manera determinada.
El tacte pedagògic, es potentendre com a acció sensible, a tots i als nens petits encara més, ens agrada rebre una mica d'estimació i que se'ns tracti de manera afectuosa. Jo comprenc el tacte pedagògic com l'interès que es mostra envers cada alumne en particular, no limitar-se a donar la classe, sinó mantenir també una relació afectuosa amb cada nen, ser un suport moral. Mantenir un contacte físic i una relacióindividualitzada amb cada alumne, fa que aquest estigui estimulat i se senti estimat.
Aquests conceptes són complexos i a la vegada simples. Composen una qualitat peculiar que té a veure tant amb lo que som com amb lo que fem. Tal i com diu Manen, són un coneixement que sorgeix tant del cor com del cap. No són un conjunt de regles acotades, que si fas seràs un bon educador, sinó que són uns ideals que ensfan comprendre el que el nen necessita, i la acció que es més correcte que fem en cada moment.
No hi ha dos nenes iguals ni que experimentin una situació de la mateixa manera i per això em de tenir la ment oberta i no guiar-nos en regles generalitzadores que ens farien tractar a tots els nens de la mateixa manera, sense tenir en compte com són, que senten o amb qui estan.
En Miquel és un...
Max van Manen
El tono en la enseñanza
El lenguaje de la pedagogía
PAIDÓS EDUCADOR
Alumne: BERNAT MAYOR VIVES
Professora: MAR ESTEVE
Max van Manen, professor de l’universitat d’Alberta, va escriure aquest llibre dirigint-se a professors i pares. És un recull situacions, on els nenes acostumen a ser elsprotagonistes, que ens fan reflexionar sobre com estem fent la nostre feina d’educadors, tant sigui com a pares o com a mestres.
El llibre te poc menys de 100 pàgines, i està dividit en 12 capítols, no s’utilitzen tecnicismes i el llenguatge es molt planer, possiblement perquè a tothom li sigui fàcil arribar a les idees que el autor vol transmetre.
Els capítols solen estar estructurats d’una maneramolt determinada: en primer lloc es narra una o varies situacions, de una temàtica determinada, i seguidament l’autor ens en fa una reflexió, de manera que al lector li sigui molt més fàcil comprendre el que la se’ns vol transmetre.
Un cop acabat el llibre, ens adonem que el que intenta fer-nos arribar Manen, és que, en el camp de l’educació, no es pot generalitzar, tot els casos, escoles i nens sóndiferents, amb unes característiques i un entorn diferenciat, així que no em de buscar solucions generals, sinó que com a educadors que som, ens em de saber adaptar a la singularitat de cada nen, de cada cas.
Des de la primera pàgina, el autor fa que d’alguna manera o altre, ens sentim identificats amb el que ens està explicant, les històries que narra no acostumen a ser casos excepcionals,sinó casos que tots em pogut viure directe o indirectament. Això fa que la lliçó moral que ens dona a continuació sigui molt més efectiva, i al mateix temps lògica.
Els tres grans eixos vertebradors que donen forma al llibre i a les seves històries són els conceptes de sol·licitud, sensibilitat i tacte en l’àmbit pedagògic.
La sensibilitat pedagògica, personalment l’entenc com la manera enque ens em de comportar davant d’un nen, com l’hem de mirar, els gestos que hem de fer, la nostre expressió... La manera en que percebem que el nen ens necessita. Adoptar una actitud agressiva amb un nen que està plorant perquè la seva mascota s’ha mort, seria una sensibilitat pedagògica inadequada, ja que el nen no “sol·licita” aquesta actitud, sinó que necessita suport, ànims, consol... Lasensibilitat ens permet comprendre com ens em de comportar enfront unes circumstàncies canviants, tenir la sensibilitat per discernir el que és millor per a cada nen.
La sol·licitud pedagògica, jo l'entenc com la manera que el nen sol·licita ser tractat, la manera en que el nen crida l'atenció del professor perquè aquest el tracti després d'una manera determinada.
El tacte pedagògic, es potentendre com a acció sensible, a tots i als nens petits encara més, ens agrada rebre una mica d'estimació i que se'ns tracti de manera afectuosa. Jo comprenc el tacte pedagògic com l'interès que es mostra envers cada alumne en particular, no limitar-se a donar la classe, sinó mantenir també una relació afectuosa amb cada nen, ser un suport moral. Mantenir un contacte físic i una relacióindividualitzada amb cada alumne, fa que aquest estigui estimulat i se senti estimat.
Aquests conceptes són complexos i a la vegada simples. Composen una qualitat peculiar que té a veure tant amb lo que som com amb lo que fem. Tal i com diu Manen, són un coneixement que sorgeix tant del cor com del cap. No són un conjunt de regles acotades, que si fas seràs un bon educador, sinó que són uns ideals que ensfan comprendre el que el nen necessita, i la acció que es més correcte que fem en cada moment.
No hi ha dos nenes iguals ni que experimentin una situació de la mateixa manera i per això em de tenir la ment oberta i no guiar-nos en regles generalitzadores que ens farien tractar a tots els nens de la mateixa manera, sense tenir en compte com són, que senten o amb qui estan.
En Miquel és un...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.