El Tono En La Enseñanza

[pic]

El tono en la enseñanza
de Max van Manen


Recentment hem llegit el llibre “El tono en la enseñanza” de Max van Manen i jo personalment l’he trobat fascinant. Independentment de qui sigui fàcil de llegir, m’ha agradat especialment perquè en tot moment et situava en una acció i tot seguit l’avaluava. Pucdir, que desprès de llegir-lo he pogut treure les meves conclusions respecte als conceptes de sol·licitud, sensibilitat i tacte.

L’educador, davant dels errors dels alumnes ha de actuar d’una manera reflexiva sobre l’acció comesa, fent que els infants pensin en les causes i les conseqüències dels seus actes. No s’ha d’actuar d’una manera autoritària, sense diàleg. Per fer-nos una idea d’això, hiha una pel·lícula anomenada “Los chicos del coro” on ens situen en un internat on els mestres, entenen la pedagogia en termes restrictius i prohibitius, justificant el seu criteri d’acció-reacció, demostrant una gran falta de tacte i sol·licitud.

La sol·licitud pedagògica es clau per veure i reaccionar davant d’una situació amb infants com a protagonistes. És una capacitat reflexiva, que neixde la reflexió detinguda, basant-se en l’experiència. A partir d’aquí entra en joc el tacte pedagògic, que pot millorar les relacions amb els nens i les relacions amb ells.
Exercitar el tacte significa veure una situació i entendre el significat d’allò que es veu, sentir allò que s’ha de fer i com fer.
En el primer moment que vaig escoltar aquests conceptes, vaig plantejar-me un exempleentenedor i ràpidament ho vaig identificar amb la pel·lícula “La vida es bella” de Roberto Benigni.
Un pare i el seu fill son capturats per la Gestapo (la policia secreta nazi) i son portats a un camp de treballs forçosos. Òbviament davant d’un tracte tan hostil el pare, en tot moment reacciona a les situacions que es plantegen sempre mirant cap al seu fill.

Tractar a un infant amb tacte seriaadequar-nos als sentiments del nen i actuar amb sensibilitat i empatia. S’ha de crear una atmosfera favorable i còmode per a l’infant.

Hi han molts factors que afecten a l’atmosfera; l’estat d’ànim, to de veu, decoració. Així dons, i cito textualment unes frases del llibre de “El tono en la enseñanza “el professor ha d’aprendre a ser sensible, a experimentar amb els nens la complexitat dels elementsque ajuden a crear la atmosfera de l’escola i l’aula.”

El sentit pedagògic, per explicar-ho d’una manera personalment entenedora seria donar estímuls per desenvolupar les capacitats dels infants, per descobrir les seves possibilitats. Com diu Rousseau (1712-1775) la infantesa té maneres de pensar, de veure, de sentir que li son pròpies i difereixen a les dels adults.
Únicament requereixobservar i escoltar als nens, perquè els adults poden aprendre molt d’ells. Hi ha professors que es creuen que ells ho saben tot i els nens han de escoltar-los d’una manera autòmat. L’ideal, des de el meu punt de vista, es que el mestre acompanyi al infant durant tot l’aprenentatge del nen. L’educació d’un infant hauria de funcionar d’una manera bidireccional.
L’infant, té en la seva naturalesaimplantada la curiositat. Des de el moment que neixen, aprenen. Han de satisfer aquesta necessitat. Des d’un bon principi, s’hauria d’orientar adequadament aquesta educació i evita “l’educació” negativa. Més que res, anomeno el concepte de educació negativa, per la plasticitat dels infants.

Un altre concepte que trobo realment interessant i essencial en l’educació es el fet de la curiositat del nen.Evidentment hi ha casos en que les respostes a les preguntes dels infants es responen al instant, però hi ha altres que la resposta al seu dubte, s’ha de treballar i aconseguir involucrar al infant per desvetllar el seu misteri. Així es realment com es treballa al cent per cent l’aprenentatge. En un concepte que relaciono molt amb el concepte de modernitat líquida que descriu Zygmunt Bauman. Ell...