Ensayo sobre rousseau

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 8 (1791 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 13 de enero de 2010
Leer documento completo
Vista previa del texto
Assaig sobre El discurs sobre les arts i les ciències de Rousseau

En primer lloc, cal dir que ens trobem davant d’un text polèmic, i més encara si tenim en compte el context històric, és a dir, França al segle XVIII, conegut també com el segle de la raó o de les “Llums”. El discurs responia a la pregunta que va fer l’Acadèmia de Dijon l’any 1750, si el restabliment de les ciències i lesarts havia contribuït a depurar les costums, Rousseau va guanyar el premi exposant uns arguments sorprenents, en que negava que mitjançant les ciències i les arts es pogués aconseguir una millora o progrés de la civilització.
En segon lloc, cal esmentar que Rousseau sempre el localitzem dins un grup d’ideòlegs, pensadors i escriptors entre d’altres que anomenem els il·lustrats. Moltes vegadesens els presenten com un tot, que pot fer pensar que tots ells formaven un grup homogeni, quan no era així de cap de les maneres. Rousseau (1712-1778) va néixer a Ginebra, pertanyia a una família de rellotgers, modesta econòmicament. L’any 1731 viatjà a París per primer cop, on va estudiar filosofia, química, llatí i música, aquesta última amb gran dedicació. Cal dir que l’any 1742 va presentaralguns assajos sobre música a París, i posteriorment alguns articles a l’Enciclopèdia al mateix temps que entrà en contacte amb altres il·lustrats com Diderot o D’Alembert.
Finalment com hem esmentat anteriorment, va participar i guanyar el concurs de l’Acadèmia de Dijon, on el seu discurs va generar una gran expectació i polèmica.

Un cop feta aquesta breu introducció, passarem a analitzarel text. Així doncs, cal dir que el discurs consta de dues parts.
A la primera part comença el discurs fent una petita introducció on fa referència al final de la foscor de l’Edat mitjana quan cau Constantinopla en mans dels turcs otomans l’any 1453, i a partir d’aquí comença un procés de renaixement de les arts i les ciències, és a dir, les llums de la raó.
“Europa habia recaído en labarbarie de las primeras edades”. “La caida del trono de Constantino llevó a Italia los despojos de la antigua Grecia [...]”.

A continuació critica als governs despòtics i les seves lleis, però sobretot a les ciències i les arts que cobreixen la realitat i creen falses aparences a la població.
“ [...] las ciencias, las letras y las artes, menos despóticas y más poderosas quizá, extienden quirnaldasde flores sobre las cadenas de hierro (de los hombres) [...]”.

Al següent paràgraf fa una critica a l’ornament i hipocresia que impera en la vida urbana, així com, valora els costums naturals i rústics que segons ell hi havia abans que sorgís l’art. Diu que la societat està viciada, i tothom treballa en la mateixa direcció, que és la de no sortir-se del guió, i mantenir les aparences. Rousseauté una visió pessimista de la societat, en tant que denuncia la situació en que es troba la cultura i reclama la individualitat per a poder avançar sense l’impediment que suposen els valors culturals que restringeixen el valor propi de cadascú.
“ [...] reina en nuestras costumbres una vil y falaz uniformidad [...]”.
“[...]los hombres que forman ese rebaño llamado sociedad [...]”.

Afegeix unareflexió que pot fer referència a la mateixa idea que fonamenta l’obra de Montesquieu Les cartes perses, en la que critica des de l’òptica d’una persona estrangera la seva societat.
“y es que un habitante de alguna comarca alejada a la nuestra que tratara de formarse una idea de las costumbres europeas [...]ese extranjero repito, adivinaria de nuestras costumbres exactamente lo contrario de loque son.”

Com si d’un aforisme es tractés, la següent frase conté la idea fonamental que Rousseau exposa en aquest discurs: “nuestras almas se han corrompido a medida que nuestras y ciencias nuestras artes han avanzado a la perfección”. Rousseau es mostra contundent en la seva afirmació, i argumenta el seu raonament amb una serie d’exemples històrics, que van des de l’antic Egipte, passant...
tracking img