Estructura social i canvi familiar

UNIVERSITAT DE BARCELONA
Grau en Ciències polítiques i de l'administració
Elisabeth de Vega

1. Comentari comparatiu:

El tema d’estudi inicial es l’estructura social i el canvi familiar. Per tal de respondre a la primera pregunta i poder realitzar un anàlisi comparatiu entre indicadors d’estructura i canvi familiar he triat els següents: % de dones entre 25 i 29 anys no emmancipades, lataxa de divorci (incloent separacions a Espanya) i la taxa d’ocupació de dones entre 25 i 54 anys.
Els països triats per tal de realitzar l’anàlisi comparatiu són França i Espanya. He escollit França perque considero que és un país pròxim a la nostra situació geogràficament parlant i a part, pel desenvolupament que presenten les seves polítiques socials en contrast amb les nostres (cas espanyol).Amb aquest anàlisi comparatiu pretenc mostrar, mitjançant els indicadors, el real i gran canvi que ha experimentat la dona al llarg dels anys i com ha variat en funció d’un país o un altre, partint de cultures i societats diferents.
No només pretenc fer un anàlisi comparatiu territorial, sinó també, un anàlisi comparatiu cronològic i d’aquesta manera tractar dos eixos importants.

Per talde començar el nostre anàlisi comparatiu, considero que primerament hem de parlar del paper de la dona al llarg dels anys. És impresindible dir que la dona ha estat un agent de canvi molt important en els últims anys.

Cal aclarir també, que la taula d’indicadors només dóna molta informació de les dones perque només està encarada cap a elles. Aquest fet és així degut a que si obtinguéssim elsmateixos indicadors en els homes, no observariem un canvi tan gran com en el cas de la dona. Els motius principals d’aquesta desició són el canvi experimentat en la emmancipació de la dona (abans es casaven molt aviat i a edat molt jove), la taxa de fecunditat (abans era més elevada que actualment) i per últim, al canvi en la individualització de la persona.

Un cop especificats aquests punts,començem amb el nostre anàlisi comparatiu. Fixem-nos en el primer indicador dels tres triats:
El % de dones entre 25 i 29 anys no emmancipades. Tant en el cas espanyol com en el francès podem observar un increment d’aquest. En el 1980 veiem com Espanya se situa amb un 35,8 % mentre que França amb un 8,4. A continuació podem veure com en el 1990 Espanya se situa amb un 47,6 % mentre que França ambun 10,3 %; i per últim, observem l’any 2000 en que Espanya se situa amb un 63% i França amb un 31 %.
D’aquesta manera observem que hi ha hagut un increment més fort a Espanya amb un 27,5 % per sobre del cas francès d’un 22,6 %.
Amb aquestes dades ens podem formular les següents preguntes: I això, perque? Quines han estat aquestes causes?
Bé, a continuació anomenaré les causes principalsd’aquest increment en la taxa de no emmancipació de dones entre 24 i 29 anys.

La primera causa són els valors familiars. En el cas espanyol observem un règim del benestar familiarista. Degut a aquest gran respecte cap a la família que presenta la nostra societat, veiem com la mateixa fa que es retardi en el moment de crear-ne una. A diferència del cas espanyol, França molt menys familiarista, i peraquest motiu no hi ha expectatives tan altes en creació de la familia. D’aquesta manera veiem com França té els factors de cohabitació molt alts.

Una segona causa és la temporalitat del treball. En el cas espanyol i francès s’igualen.. En el primer, a mitjans dels anys 80 es va disparar la proporció del treball temporal. Com a conseqüència d’aquest se’n deriva la inestabilitat laboral i ladificultat de fer plans de futur. Cap els anys 90 un terç de la població espanyola tenia treballs temporals.
Una tercera causa són les polítiques d’emmancipació. Cal dir que aquest punt és força important. Mentre que en el cas espanyol tenim un dèficit important en aquestes polítiques (degut a que no estan prou desenvolupades o bé, no estan ben aplicades) observem com en el cas francès hi ha un...