Freud i la psicoanàlisi

Sigmund Freud

Què és la psicoanàlisi?

Diversos autors, com Nietzsche, per exemple, van proposar l'existència d'una activitat mental no conscient. Però va ser Sigmund Freud (1856 – 1939), metge vienès creador de la psicoanàlisi, el que va proposar d'una manera sistemàtica, i fundada en la seva experiència clínica amb malalts mentals, l'existència d'una vida psíquica inconscient que actua demanera irracional, i que queda submergida i desconeguda pel subjecte, emergint a la vida conscient només una part menor del psiquisme humà.

Per a Freud l'inconscient està constituït pel conjunt d’instints, principalment agressius o sexuals, als quals anomena pulsions.
La pròpia condició humana, en tant que éssers racionals, amb capacitat per a comunicar-se lingüísticament amb els seussemblants, viure en societat, progressar i crear un món cultural, obliga a reprimir aquestes pulsions, sepultant-les en l’anomenat inconscient, i deixant per a la consciència l'activitat racional i lògica.
No obstant això, aquests continguts inconscients, encara que els resulta impossibles aflorar a la consciència, aconsegueixen manifestar-se de manera encoberta a través de les “manifestacions del'inconscient”. Aquestes manifestacions són: els lapsus, els oblits, i també els somnis; precisament aquells moments en els quals la vigilància de la repressió flaqueja i llavors la rigidesa i coherència lògica de la nostra consciència sembla trencar-se. En els casos que el conflicte entre les pulsions inconscients i el control de la repressió és massa agut es produeix l'aparició del símptoma, és adir, la malaltia mental.
Freud és el creador de la psicoanàlisi, una tècnica terapèutica, en què el pacient amb l'ajuda del psicoanalista observa les manifestacions del seu inconscient i intenta resoldre els conflictes o traumes que hi han en l'origen de la malaltia mental.

Conceptes d’“allò”, el “jo” i el “superjo”

Freud parla de tres agents o actors en la nostra personalitat: l'allò , eljo, i el superjò.

- EL CONSCIENT: el jo. És el món de la consciència individual (principi
de realitat). Entre l’allò i el món.
- EL NO CONSCIENT:
1. preconscient (manifest de la consciència).
2. inconscient :
- Repressors: el superjò. Conjunt de normes que s´han adquirit des de la infància.
- Reprimits: l´allò. Impulsos que aspiren a ser satisfets.

EL SUPERJÒ:
És el resultat delsrebutjos que es donen en el superjò (que és el conjunt de formes
familiars i socials que obliguen el nen a un cert conformisme) durant la infància del
subjecte, de certs elements de la vida conscient.
En el jo es troba el superjò que aspira a sobreposar-se al jo, a controlar el jo (com les normes morals aspiren a controlar el comportament humà).

EL JO:
El jo és un agent que sorgeix a partir del'allò, de l'aplicació intel•ligent del principi del plaer: evitar les conseqüències desagradables en la recerca del plaer, una aplicació coneguda amb el nom de principi de la realitat. La tasca principal del jo és l'autoconservació de l'individu; per això aprèn -poc a poc- a interposar el pensament entre el desig i l'acció. El jo, incrementant el coneixement de tots els seus mecanismes, fentconscient el que és inconscient, pot assolir cotes de llibertat.

L´ALLÒ:
L'allò és l'agent més obscur, primitiu, i inaccessible de la nostra personalitat. Aspira a la immediata satisfacció de totes les necessitats; és totalment inconscient, irracional i il•lògic; només el regula el principi del plaer.
La repressió dels impulsos amb freqüència poden provocar neurosi.
Freud li dóna moltaimportància a l´impuls sexual,un dels més primitius i importants.

En el desenvolupament de la personalitat, la sexualitat té un paper decisiu. Freud trenca amb la tradició segons la qual l'infant és un ésser asexual; ben al contrari, la sexualitat infantil determina el nivell de maduresa de la futura personalitat adulta. En l'etapa fàl•lica, que es viu al voltant dels cinc anys, es desenvolupa el...