Historia educación social

PAC 2: Recerca històrica

Assignatura: Història de l’educació social

Quin va ser el paper de Auxilio Social durant la guerra civil espanyola?

Al llarg d’aquest text tractarem d’explicar breument els inicis d’aquesta institució assistencial que va sorgir amb l’esclat de la guerra civil espanyola. També veurem les funcions principals que va desenvolupar al llarg d’aquest periòde, així coml’estructura i tipus de finançament que tenien per portar a terme les seves accions socials.
Esperem apropar a tothom el paper real que va tenir aquesta organització…

La guerra civil espanyola va començar al juliol de 1936 quan l’exèrcit dirigit per Francisco Franco es va revoltar en contra del govern de la Segona República, i es va allargar fins l’abril de 1939. Durant aquest periòde vanmorir milers de persones, i una d’elles va ser Onésimo Redondo (un del fundadors de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) i afí als ideals franquistes). La seva vídua, Mercedes Sanz Bachiller, i amb l’ajuda d’un amic dels seu marit, Javier Martínez de Bedoya, van organitzar una col.lecta i van obrir un menjador per a nens a Valladolid. A l’octubre de 1936 van nomenar aquest projecteassistencial com Auxilio de Invierno (”traducción literal de la Winterhilfe nazi” que va conèixer Martínez de Bedoya en la seva estada a Alemania) i van ser els inicis de Auxilio Social. Aquests van justificar el seu projecte com “un intento por paliar las necesidades que habia generado la sublevación y la guerra”. Més tard, el mateix Franco va veure que aquesta institució assitencial era una einaperfecta de control social i de propaganda del seu règim. El partit unificat Falange Española Tradicionalista (FET)-JONS va transformar l’organització inicial en Delegación Nacional de Auxilio Social, va nomenar a Sanz Bachiller com “delegado nacional” i a Bedoya com “secretario nacional” i els va donar més poder dins el govern que s’estava formant. Hem de recordar que els dos fundadors erenjonsistes declarats i amb idees clares: “con una ambición legítima, tener su espacio en la emergente España de Franco”. Mesos més tard de finalitzar la guerra, el govern va voler repartir el servei d’assistència entre diferents institucions i a l’any 1940, Manuel Martínez de Tena va substituir a Sanz Bachiller al comandament de l’institució.

Com ja hem esmentat abans, les funcions inicials i bàsiquesde Auxilio Social eren atendre als ferits de guerra, orfes i refugiats “lucha contra el hambre, el frío y la miseria” d’una manera organitzada i centralitzada; “crear infraestructura adecuada para abordarlas de forma centralizada”, i amb això anar incorporant nous efectius d’ajuda, i per tant, de suport al bàndol franquista.
Podem afirmar que altra funció emmascarada de l’institució era lapropaganda del discurs franquista “contribuyó a cimentar las bases ideológicas del estado franquista”, “convencer a los españoles de las bondades de la Nueva España” i així justificar les seves accions repressives. També volien crear una societat compacta per aconseguir l’èxit: “alcanzar el resurgir glorioso de la Patria”. Amb això, s’intentava socialitzar a la gent amb els ideals políticsnacional-sindicalistes del partit FET-JONS.
Carmen de Icaza, encarregada del departament de propaganda de l’institució i novel.lista reconeguda de l’època, va anomenar popularment Auxilio Social com “pan blanco”, per fer arribar a tothom la generositat de Franco i en contraposició del color vermell amb el qual s'identificaven els republicans i contraris al nou règim
Altra funció encarregada pel governera la realització de la seva obra social de forma obligatòria per part del sector femení, ja que aquestes, com explicarem més endavant, transmetrien amb més facilitat els pensaments patriòtics a la població. També, amb diferents missatges, promovien a que tothom ajudés fent apologia del patriotisme, i així millorar junts el país.
Quan anava avançant la guerra i hi havia més morts i empresonats...