historia

LA DINASTÍA DELS AUSTRIES
CARLES I
Carles I d’Espanya i V d’Àustria és fill de Joana “La Boja” (filla dels reis catòlics Ferran d’Aragó i Isabel de Castella) i Felip “El Hermoso” (fill dels Hasburg ,Maximilià d’Hasburg i María de Borgonya).
Així que per part materna té l’herència Castellana de la seva àvia (Castella, Canàries, enclaus a Tànger, Melilla, Orà i Bugia i colònies a Amèrica) ila Aragonesa del seu avi (Aragó, Catalunya, Illes Balears, Nàpols, Sicília i Cerdanya), i per part paterna té l’herència Borgonya de la seva àvia (Països Baixos, Luxemburg i Franc Comptat) i la Hasburguesa del seu avi (Imperi Austríac i Imperi Alemany→ suborna per ser emperador).
Política Interior
Carles es cria a Flandes amb la seva avia Maria de Borgonya. Carles és una persona cosmopolita(com que té molts regnes, ha de governar de forma diferent a cadascun, no té una residència fixa, sap moltes llengües...). intenta respectar les institucions pròpies de cada territori, la llengua i la forma de govern. Per tant, es troba que ha de governar un regne molt gran amb moltes diferències territorials, i per unir-los (al igual que els reis Catòlics) fa servir el Catolicisme com a únic nexe encomú (el seu ideal és Universitas Cristianas, i en aquest aspecte és molt intransigent).
Quan hereta els territoris de la seva mare Joana, es trasllada a Espanya, i això, als nobles espanyols no els hi agrada: veuen malament que un estranger del qual desconfien passi a governar-los (a més aconsegueix ser emperador d’Alemanya subornant amb diners d’Espanya) i això genera revoltes:
1. Revolta deles comunitats (Castella, 1520 – 1521)
És una revolta que s’origina a les ciutats. Carles, està subornant als prínceps Alemanys per aconseguir ser proclamant emperador amb diners que obté d’impostos a Castella. Això molesta molt als menestrals i a la baixa noblesa que tenen por de que el nou monarca els perjudiqui econòmicament. A la revolta demanen que els diners del territori no en surtin.Desprès, s’estén al camp on pren un caire antisenyorial (els pagesos es revolten contra els nobles).
La revolta acaba un any desprès, gràcies a que Carles i el seu exèrcit s’alien amb l’alta noblesa i aconsegueixen vèncer als revoltats (executen als seus líders).
2. Revolta de les Germanies (Aragó, 1519 – 1523)
Es desenvolupa especialment a València. A les ciutats, es revolten els menestralsperquè volen poder accedir a càrrecs municipals per tenir més poder de decisió, i als camps, els pagesos es revolten perquè volen tenir més drets sobre la terra (antisenyorial). Per combatre les revoltes a les ciutats, Carles s’alia amb la burgesia, i per fer-ho als camps, s’alia amb l’alta noblesa. Carles guanya.
Política Exterior
A nivell exterior, l’imperi dels Àustries té tres nuclisd’enfrontament: França, l’Imperi turc i els protestants.
1. Enfrontament amb França
Francesc I (rei de França) és el màxim rival de Carles per obtenir el títol d’emperador d’Alemanya, i com que guanya Carles, es crea una tensió entre els dos regnes. A més, França es troba entre territoris dels Àustries, i els dos regnes lluiten per posseir: El Franc Comptat (que pertany als Àustries però es troba a lafrontera amb França), Itàlia (regnes no unificats on es donen moltes batalles entre França i els Àustries) i Navarra (Francesc els paga per revoltar-se).
Per conquerir aquests llocs es lliuraran diverses guerres, i tot i que l’enfrontament no cessarà del tot, es donarà per finalitzat quan Carles I conquereixi el Ducat de Milà a la batalla de Pavia (1525).
2. Enfrontament amb l’Imperi TurcL’imperi Turc és molt potent i comença a avançar cap a Europa conquerint països. A més, els turcs practiquen molta pirateria al mediterrani (Barba Roja és un pirata turc que té tractes amb Soliman, cap dels turcs, i que saqueja moltes ciutats espanyoles). Els turcs representen una amenaça territorial i marítima pels reis Europeus i per això Carles edifica muralles a la costa i conquereix Tunísia...