Història del raval
Páginas: 38 (9318 palabras)
Publicado: 9 de enero de 2011
HISTÒRIA DEL RAVAL.
Autor: José Antonio Conejo Sierras
INTRODUCCIÓ
El Districte de Ciutat Vella va ser fins al segle XIX la ciutat de Barcelona. Una ciutat que a l’època medieval fou la capital d’un regne molt actiu econòmica i militarment. Amb l’enderroc de les seves últimes muralles a mitjans del segle XIX i l’ampliació de la ciutat cap a l’Eixample, la vella ciutat va començar una fortadecadència i degradació fins a convertir-se en la part més deprimida de la ciutat on la insalubritat, la massificació, la pobresa, la delinqüència i la conflictivitat social van esdevenir les seves característiques. Dins del districte, hi ha un barri on, per les seves característiques històriques i urbanístiques, tots aquests processos de marginalitat es van viure amb més intensitat, és el barridel Raval, també conegut com “el Xino”.
En aquest document, explicarem les raons històriques de la seva configuració urbanística i la seva fisonomia de barri i com aquestes van afavorir que, a partir del creixement de la ciutat amb la creació de l’Eixample ideat per Cerdà, el barri comencés un procés de degradació que durà fins als anys 80 del segle XX. També explicarem els factors que vanpropiciar que a partir d’aquestes dates s’iniciessin tot un seguit d’actuacions encaminades a aconseguir la recuperació i dignificació del barri i de tota la Ciutat Vella. Farem una valoració de les actuacions realitzades i de les previstes en un futur i analitzarem quins dels objectius previstos s’han assolit i els que encara s’han d’assolir. Esmentarem els projectes en curs i en quina mesura aquestshan estat idonis i han contribuït a millorat les vides dels veïns del barri.
ELS ORIGENS DEL RAVAL
El barri del Raval és la zona més al sud de Ciutat Vella, delimitat per l’Avinguda del Paral·lel i les Rondes de Sant Pau i de Sant Antoni a la vessant Llobregat, el carrer Pelai a la vessant muntanya, les Rambles a la vessant Besòs i les Drassanes per la vora de mar.
Els primers orígens delRaval els trobem en algunes edificacions que van anar sorgint a peu de les vies romanes d’accés a la ciutat pel sud, la via Morisca o el camí del Llobregat i els camins de Sarrià i de Montjuïc. Aquests camins, juntament amb les antigues rieres que recollien les aigües del pla de Barcelona, seran els que configurin la trama urbana posterior del Raval.
El monestir de Sant Pau del Camp (1) fou elprimer nucli important del Raval i la seva fundació és anterior al segle X. Però el que va donar la configuració territorial definitiva, al temps que establia els seus límits va ser la construcció de la tercera muralla barcelonina (aixecada el 1389), que es va fer sense enderrocar la segona, amb límit a les Rambles. Amb la seva construcció, la ciutat pretenia assegurar-se dins del recinte de lesmuralles camps suficients per poder subsistir en cas de setge i, alhora assegurar unes expectatives de creixement urbà que ja començaven a donar-se.
Així, dins d’una ciutat emmurallada, amb una extensió de 6240 Ha, de les que les dos cinquenes parts corresponien al Raval, aquest va quedar aïllat de la resta de la ciutat per la segona muralla, veient-se així abocat des de bon començament a unescondicions de marginalitat que es van veure agreujades en no complir-se el pretès creixement cap a ponent de la ciutat.
Durant la Baixa Edat Mitjana, Barcelona va entrar en un període de decadència tant econòmica com urbana i les pestes i epidèmies va minvar considerablement la població. Fou un llarg període de crisi durant la qual el Raval romandrà com a una zona bàsicament agrícola.
EL RAVALPREINDUSTRIAL
A poc a poc, els horts van anar deixant pas a la construcció de nombrosos convents i hospitals, alguns dels quals, durant la seva història, van acabar transformats en altres usos com teatres, escoles, hospitals, hotels i fins i tot una Universitat. Fins a una vintena d’edificacions religioses (convents, monestirs i esglésies) van arribar a ubicar-s’hi entre els segles X i XVIII...
Autor: José Antonio Conejo Sierras
INTRODUCCIÓ
El Districte de Ciutat Vella va ser fins al segle XIX la ciutat de Barcelona. Una ciutat que a l’època medieval fou la capital d’un regne molt actiu econòmica i militarment. Amb l’enderroc de les seves últimes muralles a mitjans del segle XIX i l’ampliació de la ciutat cap a l’Eixample, la vella ciutat va començar una fortadecadència i degradació fins a convertir-se en la part més deprimida de la ciutat on la insalubritat, la massificació, la pobresa, la delinqüència i la conflictivitat social van esdevenir les seves característiques. Dins del districte, hi ha un barri on, per les seves característiques històriques i urbanístiques, tots aquests processos de marginalitat es van viure amb més intensitat, és el barridel Raval, també conegut com “el Xino”.
En aquest document, explicarem les raons històriques de la seva configuració urbanística i la seva fisonomia de barri i com aquestes van afavorir que, a partir del creixement de la ciutat amb la creació de l’Eixample ideat per Cerdà, el barri comencés un procés de degradació que durà fins als anys 80 del segle XX. També explicarem els factors que vanpropiciar que a partir d’aquestes dates s’iniciessin tot un seguit d’actuacions encaminades a aconseguir la recuperació i dignificació del barri i de tota la Ciutat Vella. Farem una valoració de les actuacions realitzades i de les previstes en un futur i analitzarem quins dels objectius previstos s’han assolit i els que encara s’han d’assolir. Esmentarem els projectes en curs i en quina mesura aquestshan estat idonis i han contribuït a millorat les vides dels veïns del barri.
ELS ORIGENS DEL RAVAL
El barri del Raval és la zona més al sud de Ciutat Vella, delimitat per l’Avinguda del Paral·lel i les Rondes de Sant Pau i de Sant Antoni a la vessant Llobregat, el carrer Pelai a la vessant muntanya, les Rambles a la vessant Besòs i les Drassanes per la vora de mar.
Els primers orígens delRaval els trobem en algunes edificacions que van anar sorgint a peu de les vies romanes d’accés a la ciutat pel sud, la via Morisca o el camí del Llobregat i els camins de Sarrià i de Montjuïc. Aquests camins, juntament amb les antigues rieres que recollien les aigües del pla de Barcelona, seran els que configurin la trama urbana posterior del Raval.
El monestir de Sant Pau del Camp (1) fou elprimer nucli important del Raval i la seva fundació és anterior al segle X. Però el que va donar la configuració territorial definitiva, al temps que establia els seus límits va ser la construcció de la tercera muralla barcelonina (aixecada el 1389), que es va fer sense enderrocar la segona, amb límit a les Rambles. Amb la seva construcció, la ciutat pretenia assegurar-se dins del recinte de lesmuralles camps suficients per poder subsistir en cas de setge i, alhora assegurar unes expectatives de creixement urbà que ja començaven a donar-se.
Així, dins d’una ciutat emmurallada, amb una extensió de 6240 Ha, de les que les dos cinquenes parts corresponien al Raval, aquest va quedar aïllat de la resta de la ciutat per la segona muralla, veient-se així abocat des de bon començament a unescondicions de marginalitat que es van veure agreujades en no complir-se el pretès creixement cap a ponent de la ciutat.
Durant la Baixa Edat Mitjana, Barcelona va entrar en un període de decadència tant econòmica com urbana i les pestes i epidèmies va minvar considerablement la població. Fou un llarg període de crisi durant la qual el Raval romandrà com a una zona bàsicament agrícola.
EL RAVALPREINDUSTRIAL
A poc a poc, els horts van anar deixant pas a la construcció de nombrosos convents i hospitals, alguns dels quals, durant la seva història, van acabar transformats en altres usos com teatres, escoles, hospitals, hotels i fins i tot una Universitat. Fins a una vintena d’edificacions religioses (convents, monestirs i esglésies) van arribar a ubicar-s’hi entre els segles X i XVIII...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.